Els propòsits hauran d’esperar

VERSIÓ EN CATALÀ

El gran propòsit del 2008 s’ha esvaït en tan sols 3 dies.

El 31 de desembre ens il·lusionàvem pensant en el color de les parets de casa nostra.

L’1 de gener vèiem el somni més a prop.

I ahir, 2 de gener, ens adonàvem que no seria factible; potser el 2008 no serà l’any de casa nostra.

La il·lusió hi és tota però falten contractes indefinits que aguantin una hipoteca de 1200 euros al mes que, ara per ara, és pràcticament el meu sou sencer.

A més a més, el pis ara mateix està llogat i ben ocupat; i el pitjor de tot és que els llogaters tenen contracte, si volen, fins d’aquí 3 anys i mig. Hi ha qui diu que 3 anys i mig no són res i passen volant; n’hi ha que pensem que es convertiran en dècades.

“Al cap i a la fi, potser això últim no ens anirà tan malament”. Ens consolem els uns als altres (perquè aquí n’hi ha més de dos, d’implicats) pensant que potser aquests anys d’espera (sigui 1 o siguin 3) ens serviran per aconseguir els indefinits, l’estabilitat i les peles.

PD. i, en cas de fer-se la situació insostenible, sempre ens quedarà el lloguer, no?

VERSION EN FRANÇAIS

Nos résolutions de nouvelle année sont tombées en seulement 3 jours.

Le 31 décembre on s’emballait avec l’idée d’acheter un appart ensemble.

Le premier janvier on le voyait plus prôche.

Hier, 2 janvier, on s’est rendu compte que cette idée n’était pas faisable; le 2008 ne serait pas l’année où lui et moi aurait notre ‘tite maison.

On a toute l’illusion du monde pour démenager ensemble mais il nous manque avoir deux CDI qui pourrait supporter une hypotèque de 1200 euros mensuels, quantité qui est en fait mon salaire actuel.

En plus, l’appart est pour l’instant loué et bien occupé. Et ce qui est pire est que le contrat de location finit en septembre 2011. Ça veut dire “peut-être” 3 années et demie d’attente (ils peuvent laisser l’appart avant, quand même). Quelques uns disent que 3 annés et demie n’est rien et qu’elles vont passer vite; mais moi, je crois qu’elles vont me paraître 3 décennies…

“Finalement ça va nous béneficier”. Hier on se consolait en disant que peut-être cette atente nous fera du bien en nous permettant d’épargner un peu d’argent, de stabilité et de CDIs.

PS. et si la situation devient insoutenable, on pourrait temporellement louer un autre appart, non?

2 thoughts on “Els propòsits hauran d’esperar

  1. Como compradora de una casa que lleva dos años esperando para poder meterse en ella (y lo que me queda), yo te aconsejaría algunas cosas:
    Si ya has vivido con tu pareja y ha ido bien, y te gustaría mantener ese estilo de vida, sería una pena volver a la vida de siempre en casa de los papis. Ese estado puede prolongarse eternamente (mírame a mí) y mientras tanto lo que te estás perdiendo es tu vida.
    Ya tienes ingresos. Pronto Arnau tendrá los suyos. Buscad contratos indefinidos, y desde entonces tendréis dos alternativas:
    – Mirar si la Generalitat tiene algún tipo de agencia de alquiler (dan garantías a los arrendadores y un precio más barato a los arrendados) y meteros en un piso de alquiler, pequeño, y con lo que os sobre ir ahorrando. Si al final compráis, siempre habrá bancos que os presten hasta el 100% del importe del piso. El dinero que hayáis ahorrado, para los gastos de escrituración.
    – Quedaros como estáis y ahorrar para compraros una casa cuando sea. Parece que los precios se van a quedar quietos un tiempo, lo cual está bien, porque los precios se mantendrán mientras vuestro poder adquisitivo va subiendo. Nosotros compramos el piso cuando la distancia entre sueldo y precio de mercado era máxima. Las circunstancias nos obligaron, pero seguro que existen movimientos más inteligentes.
    Ante todo, ¡ánimo! Sois muy jovencitos todavía, no vais con retraso respecto de los demás (es esta sociedad la que va retrasada con respecto a Europa). Id mirando, pero sobre todo no os olvidéis de disfrutar durante el camino. Un beso.

  2. jeje, si si, fa falta un contracte INFEDINIT!!! : (
    tu aprofita el temps que duri l’espera per estalviar una mica, però tu tranquil·la que al final la casa sera TOTA TEVA!!! ; )

    …no descarto l’opció del lloguer, això sí sense l’ajuda del gorvern. Cobres massa!!!

    un petó i ÀNIMS!!!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *