-
Sempre ho havia volgut fer, però a casa els pares no em deixaven perquè deien que embrutava la paret. Al final no ha calgut fer ni forats; amb una mica de glue-tack ho hem ben solucionat. El proper que llogui aquest pis haurà de pintar; però això ja era evident molt abans de penjar les postals a la paret.
-
Tinc 67 postals de tot el món (mentida, em falten molts llocs: índia, xina, japó, austràlia, sud-amèrica, rússia, marroc…) penjades en una paret blanca. Donen molt de color. I també un toc ben personal. Tenint un blog anomenat SempreViaggiando no podia decorar casa meva d’una altra manera que no fos amb viatges…
-
Des de ben petita vaig aficionar-me a escriure cartes i postals. Ahir vaig rebre una postal de Chicago i quan anava a guardar-la a la caixa amb la resta de postals se’m va acudir l’idea de redecorar el meu despatxet amb viatges. Mentre les anava penjant (n’hi ha postals de tot arreu i de tots els anys; la més antiga data de 1995!), m’adonava que ja mai n’escric (maleïts Email i Facebook). Afortunadament, encara en rebo algunes (Gràcies als viatgers que encara n’envieu! Fan il·lusió!).
-
Potser seria ja un bon moment per recuperar aquesta bonica tradició postalera i emplenar-vos les bústies de postals. Per la vostra part, si mai marxeu de vacances, envieu-me una postal i us penjaré a la paret ^^ (se suposa que us heu de sentir motivats).
Quina vergonya… Saps q encara tinc la vostra postal de quan vam anar a Paris, guardada en una bossa de paper, esperant a ser enviada…?
Algun dia arribara XD
Len, shame on you! hehe… me n’alegro que us hagi arribat be la de Chicago! Jo soc una pesada quan marxo de viatge, pero el tema postals es una cosa a la que no vull renunciar… Trobo que són un dels millors regals que et poden fer: que s’hagin recordat de tu en l’altra punta del món i t’ho facin saber…
Un petonas