Casualitats de la vida (o voluntat del destí), però ja fa una setmana que els dos vam prendre la mateixa decisió: quedar-nos. La millor solució per a tots? Potser sí. No sé què li deuria passar a ell pel cap –potser li venia de gust un canvi d’aires, un canvi de lliga, tenir nous reptes– però a tots els altres els ve molt de gust que s’hagi quedat, i això reconforta.

Jo dimarts tenia un peu i mig fora, però dimecres les coses van canviar. Una reunió d’urgència va aconseguir capgirar la situació i obrir nous reptes al projecte. Deixava els continguts i la coordinació dels equips tècnics per dedicar-me al marketing.

L’equip coixeja des de fa temps però sé que són molt bons. La davantera té ganes de fer gols però el migcamp està desbordat i la defensa fa aigües. Sort que Valdés les atura totes i no en deixa escapar ni una, ni tan sols quan hi ha penal i possible expulsió. Caldrà reorganitzar-ho tot per construir un equip fort i estable, que no perdi ni una pilota i que faci el zigui-zaga per despistar el rival i marcar-ne uns quants. Portarà feina i s’hauran de recuperar moltes pilotes perdudes, però l’equip està preparat. Em ve de gust animar-los i tocar una mica la pilota per portar-la cap a les bandes i desbordar el rival. Però el mister em recomana que no m’embali i que jugui, jugui i jugui.

De compromís verbal, el Pep renovarà. De compromís verbal, jo rebré la millor formació in-situ per dur les rendes del marketing de l’empresa durant les properes temporades, amb la intenció de seguir sent els primers en la millor Lliga del món.