Personalment ( i no tinc res en contra dels comerciant de La Sénia), crec que si vius a Barcelona NO val la pena baixar a La Sénia a comprar els mobles. Per què? Bàsicament perquè després de comparar molt, crec que el que tenim a Barcelona ja està prou bé en relació qualitat-preu. No hi ha tanta varietat però el preu és més ajustat a causa de la competència.
Ikea s’emporta la palma per als complements i mobles auxiliars però quan es tracta de mobles que han de durar uns quants anys, val més mirar-s’ho bé. Ens havien parlat molt bé dels mobles de La Sénia (moderns, barats i una gran quantitat i qualitat). Ja és això, ja, tot i que el preu, per a nosaltres, era un pèl massa car. Ara bé, si ets ric, ves a La Sénia i seràs feliç!
La Sénia és una petita població a la frontera entre Catalunya i el País Valencià, que té com a eslògan: “La Sénia, el país del moble”. Per què? Perquè hi ha uns 30 grans centres de venda de mobles. Els mobles són de molt alta qualitat. Res d’Ikees ni de nyigui-nyoguis; són senyors mobles que valen uns quants calers. Per posar algun exemple pràctic, us diré, per exemple, que els armaris no baixen dels 1500 euros, o que els sofàs més barats tenen preus de 1200 en amunt; i, taules de menjador, per menys de 650 no en trobaràs.
Les botigues de La Sénia tenen sobretot molt producte per triar. Així com a Barcelona ens ensenyen un o dos models, a La Sénia pots triar entre un gran ventall i, evidentment, com que treballen amb fabricants, tot pot ser fet a mida.Està bé anar-hi per agafar idees de pisos sencers. Són especialistes en vendre’t un habitació sencera, amb el seu llit, armari, tauletes i capçals. O una cuina hiper moderna amb tot el que necessitis. Són grans aparadors.
Ara bé, quan dissabte vam decidir baixar a La Sénia a comprar mobles esperàvem que els preus serien un pèl més baixos. Créiem que estaríem tractant directament amb els fabricants i no pas els comercials, de manera que els preus estarien més rebaixats. No era cap ganga un sofà de 1200 euros que havíem vist igual a Barcelona. O, fins i tot, una butaca Barcelona Mies Van Der Rohe més cara que la que havíem vist al costat de casa (potser perquè la de La Sénia era la “original”?). No ho entenc. Per què és tan car? Algú ens va comentar que la qualitat era infinitament millor a les botigues de La Sénia i el preu, doncs, resultava molt ajustat i correcte. Però esclar, per a nosaltres, que tenim un objetciu ben senzill (= moblar el pis amb el mínim cost possible però que quedi maco i modern), que la taula sigui de melanina o de fusta massissa, la veritat és que ens és igual; agafarem la més barata i la més bonica 
Bueno, bonito, barato… i modern!
Total, que dissabte vam fer 400 km per a res. No vam comprar ni sofà, ni armari, ni taula, ni llit. En vam veure molts, moltíssims. És més, a totes les cases de La Sénia tenien més o menys el mateix. Deuen estar “compintxats” per posar el mateix producte i el mateix preu. Ah, una altra cosa, a les seves webs no hi trobareu mai cap preu. (“esclar, sinó ningú hi aniria” – com deia dissabte, l’Arnau).
Quan ja véiem que tornaríem amb les mans buides, vam anar a AGRAM, on feien liquidació i ens vam endur unes fantàstiques cadires italianes per a la cuina! ;D En quedàvem 3, un número ben estrany, i ens les vam endur totes tres cap al maleter. ‘No us les acabareu mai, estes cadires!’ – ens deia la venedora amb aquell accent del sud de Tarragona, tan característic, marcant les “e” – ‘us endueu unes cadires de disseny italià a preu de cadira de xino!’. Veient el preu final ningú diria que 179 euros en cadires de cuina sigui una ganga, però em feia molta gràcia tenir tres “sedie di cucina” al nou pis. No tenim sofà encara, però tenim 3 cadires: una blanca, una verda i una grisa fosca xD I són super còmodes, eh!
Ara que sóc a casa, he llegit una mica més sobre la famosa cadira que ens va costar 59 euros c.u. però que en valia el doble: resulta que es diu Mariolina que està feta pel senyor Enzo Mari que té aquesta pinta. Si algú en vol comprar més, crec que al web de la marca es poden encarregar: magisdesign.com
.
Si algú de vosaltres mai va a La Sénia, aquí teniu una petita guia perquè no us passeu el dia voltant i sapigueu on anar:
- AGRAM: quan hi vam anar feien liquidació per trasllat, així que no sé ben bé què tindran.
- ATREZZO: caríssims! dels més cars! aquests són els que tenien la cadira Mies Van Der Rohe original en super pell. 1800 euros. Tot de super disseny i super marca.
- STAR CENTRE: diuen que ho tenen tot en sofà, però no és pas que en tinguessin masses. Tenen una mica de tot a preus “normals”. Són força moderns i joves.
- MUEBLES REY: suposadament els més barats, però el producte no era tan bo. I tant per tant, ja preferíem agafa-ho tot a Barcelona, que havíem vist coses que ens agradaven més.
- BENET: ens van tractar molt bé i són dels que tenen més producte. La nau on són és enorme i hi ha 50 mil armaris, sofàs i taules per veure. Tenen algunes ofertes que estan molt bé.
- MOBLES ESTELLÉ: tenen una bona oferta en què et moblen el pis per 3500 euros. El tema és que et donen a 8 possibles dormitoris, menjadors, taules + cadires i llits + somiers, i tu n’has d’escollir un de cada. A nosaltres no ens convenia perquè el que ens donaven a triar no ens agradava tant com el que teníem en ment (acostuma a passar, oi?).
I si torneu com nosaltres amb el maleter ben buit (a banda de les cadires), feu una parada per dinar a Les Cases d’Alcanar (a 20-30 min de La Sénia) a menjar una bona paella o una bona fideuà; com a mínim així, l’excursió haurà valgut la pena!!! ;D Molt recomanable el nou restaurant “Mar a Mar” (o algo així?), al Passeig Marítim, just davant del restaurant “El Pescador casa Angelina”. Un servei excel·lent, molta tranquil·litat i un menjar boníssssssim!
Típic de gent de Canfanga… vosaltres també teniu una forma de pronunciar “aiga” en comptes d’aigua bastant “graciosa”… entre d’altres barbarismes… quedeu-vos a casa!
ei maria! no t’enfadis, que només és una opinió d’una canfanguera!
ep i en cap moment ric de la vostra pronunciació. era més una anècdota! jo tinc família de girona i ells sempre s’han “enrigut” de com xerro! així que visca els diferents dialectes catalans! com més serem, més riurem (i de nosaltres mateixos també). salut!
Hola sempreviaggiando.com,
M’agradaria oferir un altre punt de vista en referència a La Sénia País del Moble. Dir que no val la pena és una afirmació realitzada massa a la lleugera. Jo defenso que SI VAL LA PENA i vull exposar una sèrie de reflexions.
El públic que baixa a La Sénia és molt variat, de procedència diversa (Catalunya, València i l’Aragó) i amb objectius molt diferents.
Hi ha des de la parella que només busca renovar el llit, el matrimoni que desitja canviar el moble menjador, la família que decideix amoblar les habitacions dels fills o el single que busca decorar l’apartament amb mobles de disseny.
Tots arriben a La Sénia amb unes il.lusions i una idea: aconsseguir un producte modern fabricat al nostre país o de les millors firmes internacionals, a preus de La Sénia.
Són milers els clients satisfets que han baixat a comprar els seus mobles al “cluster” més important d’Espanya en fabricació de moble modern i que concentra més del 50% de l’activitat econòmica d’aquest sector a Catalunya.
Tant és així que la Generalitat de Catalunya ha reconegut aquesta llarga tradició, que es remunta a 1940, nombrant la població “Centre d’interés artensanal de Catalunya en la fabricació de mobles”. Aquesta distinció permet obrir a les botigues de mobles de La Sénia en Diumenge.
Són els mateixos clients que han otorgat el cartell i missatge comercial de PAÍS DEL MOBLE. A La Sénia han trobat més de 30.000m2 d’exposició de mobles de tots els estils: moble modern, vanguardista, clàssic, colonial i contemporani.
Cada botiga de mobles de La Sénia treballa amb firmes diferents locals, nacionals i internacionals, per adaptar-se als gustos i pressupostos de cada client. Però cal tenir clar que qui baixa a La Sénia el que hi trobarà sempre és qualitat.
Si el que busques però és preu, la majoria de botigues de La Sénia disposen d’una secció OUTLET on pots trobar-hi, per exemple: sofàs de 4 places amb chaisse-longue des de 600€.
Baixar a La Sénia és sempre una experiència. És una terra de contrastos, ciutat de l’interiorisme i la decoració, punt de partida de la cultura del moble, oasi del disseny industrial i de l’art d’amoblar. Et convidem a descobrir de nou el nostre País a través de la seva gastronomia, els establiments hotelers en cap de setmana, els passejos pel Parc Natural dels Ports i les grans superfícies de mobles del principal centre comercial de mobles de Catalunya, València i Aragó.
Salutacions.
Hola Ignasi!
Cap problema. tingues en compte que això és un bloc personal i com a tal jo expresso la meva opinió per als meus lectors. Evidentment, la meva opinió no es pot extrapolar ni generalitzar (i qui ho faci no té gaire sentit comú, la veritat). Hi ha opinions per a tots i de tots colors, però durant tots els anys que he escrit al bloc he dit el què pensava i després de la visita a la Sènia no podia amagar certa decepció.
Al final, a Barcelona, a dos carrers de casa, vam trobar exactament els mateixos mobles que a la Sènia i més bé de preu (pels voltants d’Aragó – Rocafort està ple de botigues de mobles moderns). Però evidentment, no m’arrepenteixo d¡’haver baixat a la Sénia per descobrir finalment què s’hi amaga, per menjar un arrós ben bo i per passar un matí de dissabte en família. Això sí, els mobles els compraré sempre a BCN em sembla
En qualsevol cas, m’he estat pensant si acceptar-te o no el comentari pq m’ha semblat q feies massa propaganda. A més, tenint en compte que vens de les webs de la Sénia possiblement vulguis calmar aquest post (ben posicionat per cert! sento fer-vos “mal” jejej . Jo només dic el què penso) i intentar convéncer els propers lectors. Endavant, és la teva feina
Per això t’he acceptat el comentari – reportatge. Que cadascú llegeixi i trii. Llibertat d’expressió, que per això som a internet! 
Bon dia
Roser,
No en faig propaganda, ni un reportatge. Exposo el fets tal i com es relaten a wikipedia (Projecte d’enciclopèdia obert que demana la col·laboració voluntària d’experts en cada tema).
És el teu blog i són els teus comentaris. Però com t’he expresat en l’e-mail privat que t’he enviat, les teves “prescripcions” poden causar molt de mal i perjudicar la recuperació econòmica d’un territori.
Bona Nit.
Demano disculpes si he causat alguna mal a algú….. No és la intenció, I tampoc crec que estigui fent cap mal… No sóc una líder d’opinió, sinó una usuària qualsevol que ha deixat escrita una anècdota i opinió al seu bloc personal.
Jo treballlo en uns hotel i si algú ens deixa un mal article a tripadvisor o qualsevol xarxa de viatgers (que no sol passar, per cert) no hi podem fer res tampoc, només respondre amb cortesia i intentar treballar per fer-ho millor. Ves per on, aquesta és la grandesa d’internet: la llibertat d’expressió