Personalment ( i no tinc res en contra dels comerciant de La Sénia), crec que si vius a Barcelona NO val la pena baixar a La Sénia a comprar els mobles. Per què? Bàsicament perquè després de comparar molt, crec que el que tenim a Barcelona ja està prou bé en relació qualitat-preu. No hi ha tanta varietat però el preu és més ajustat a causa de la competència.

Ikea s’emporta la palma per als complements i mobles auxiliars però quan es tracta de mobles que han de durar uns quants anys, val més mirar-s’ho bé. Ens havien parlat molt bé dels mobles de La Sénia (moderns, barats i una gran quantitat i qualitat). Ja és això, ja, tot i que el preu, per a nosaltres, era un pèl massa car. Ara bé, si ets ric, ves a La Sénia i seràs feliç!

La Sénia és una petita població a la frontera entre Catalunya i el País Valencià, que té com a eslògan: “La Sénia, el país del moble”. Per què? Perquè hi ha uns 30 grans centres de venda de mobles. Els mobles són de molt alta qualitat. Res d’Ikees ni de nyigui-nyoguis; són senyors mobles que valen uns quants calers. Per posar algun exemple pràctic, us diré, per exemple, que els armaris no baixen dels 1500 euros, o que els sofàs més barats tenen preus de 1200 en amunt; i, taules de menjador, per menys de 650 no en trobaràs.

Les botigues de La Sénia tenen sobretot molt producte per triar. Així com a Barcelona ens ensenyen un o dos models, a La Sénia pots triar entre un gran ventall i, evidentment, com que treballen amb fabricants, tot pot ser fet a mida.Està bé anar-hi per agafar idees de pisos sencers. Són especialistes en vendre’t un habitació sencera, amb el seu llit, armari, tauletes i capçals. O una cuina hiper moderna amb tot el que necessitis. Són grans aparadors.

Ara bé, quan dissabte vam decidir baixar a La Sénia a comprar mobles esperàvem que els preus serien un pèl més baixos. Créiem que estaríem tractant directament amb els fabricants i no pas els comercials, de manera que els preus estarien més rebaixats. No era cap ganga un sofà de 1200 euros que havíem vist igual a Barcelona. O, fins i tot, una butaca Barcelona Mies Van Der Rohe més cara que la que havíem vist al costat de casa (potser perquè la de La Sénia era la “original”?). No ho entenc. Per què és tan car? Algú ens va comentar que la qualitat era infinitament millor a les botigues de La Sénia i el preu, doncs, resultava molt ajustat i correcte. Però esclar, per a nosaltres, que tenim un objetciu ben senzill (= moblar el pis amb el mínim cost possible però que quedi maco i modern), que la taula sigui de melanina o de fusta massissa, la veritat és que ens és igual; agafarem la més barata i la més bonica Bueno, bonito, barato… i modern!

Total, que dissabte vam fer 400 km per a res. No vam comprar ni sofà, ni armari, ni taula, ni llit. En vam veure molts, moltíssims. És més, a totes les cases de La Sénia tenien més o menys el mateix. Deuen estar “compintxats” per posar el mateix producte i el mateix preu. Ah, una altra cosa, a les seves webs no hi trobareu mai cap preu. (“esclar, sinó ningú hi aniria” – com deia dissabte, l’Arnau).

Quan ja véiem que tornaríem amb les mans buides, vam anar a AGRAM, on feien liquidació i ens vam endur unes fantàstiques cadires italianes per a la cuina! ;D En quedàvem 3, un número ben estrany, i ens les vam endur totes tres cap al maleter. ‘No us les acabareu mai, estes cadires!’ – ens deia la venedora amb aquell accent del sud de Tarragona, tan característic, marcant les “e” – ‘us endueu unes cadires de disseny italià a preu de cadira de xino!’. Veient el preu final ningú diria que 179 euros en cadires de cuina sigui una ganga, però em feia molta gràcia tenir tres “sedie di cucina” al nou pis. No tenim sofà encara, però tenim 3 cadires: una blanca, una verda i una grisa fosca xD I són super còmodes, eh!

Ara que sóc a casa, he llegit una mica més sobre la famosa cadira que ens va costar 59 euros c.u. però que en valia el doble: resulta que es diu Mariolina que està feta pel senyor Enzo Mari que té aquesta pinta. Si algú en vol comprar més, crec que al web de la marca es poden encarregar: magisdesign.com

.

Si algú de vosaltres mai va a La Sénia, aquí teniu una petita guia perquè no us passeu el dia voltant i sapigueu on anar:

- AGRAM: quan hi vam anar feien liquidació per trasllat, així que no sé ben bé què tindran.

- ATREZZO: caríssims! dels més cars! aquests són els que tenien la cadira Mies Van Der Rohe original en super pell. 1800 euros. Tot de super disseny i super marca.

- STAR CENTRE: diuen que ho tenen tot en sofà, però no és pas que en tinguessin masses. Tenen una mica de tot a preus “normals”. Són força moderns i joves.

- MUEBLES REY: suposadament els més barats, però el producte no era tan bo. I tant per tant, ja preferíem agafa-ho tot a Barcelona, que havíem vist coses que ens agradaven més.

- BENET: ens van tractar molt bé i són dels que tenen més producte. La nau on són és enorme i hi ha 50 mil armaris, sofàs i taules per veure. Tenen algunes ofertes que estan molt bé.

- MOBLES ESTELLÉ: tenen una bona oferta en què et moblen el pis per 3500 euros. El tema és que et donen a 8 possibles dormitoris, menjadors, taules + cadires i llits + somiers, i tu n’has d’escollir un de cada. A nosaltres no ens convenia perquè el que ens donaven a triar no ens agradava tant com el que teníem en ment (acostuma a passar, oi?).

I si torneu com nosaltres amb el maleter ben buit (a banda de les cadires), feu una parada per dinar a Les Cases d’Alcanar (a 20-30 min de La Sénia) a menjar una bona paella o una bona fideuà; com a mínim així, l’excursió haurà valgut la pena!!! ;D Molt recomanable el nou restaurant “Mar a Mar” (o algo així?), al Passeig Marítim, just davant del restaurant “El Pescador casa Angelina”. Un servei excel·lent, molta tranquil·litat i un menjar boníssssssim!

Tags: Catalunya

Este post se publicó el March 10, 2010 at 4:00 pm. Puedes seguir los comentarios de este post a través del RSS 2.0 feed. You can Deja tu comentario, o haz un trackback desde tu web.

2 Comentarios