Odissea interminable Endesa

Estem a punt a punt d’entrar a viure al nou piset. De fet ja fa una setmana que hi podríem estar vivint. Terra canviat, lavabo tot nou, cuina arreglada, parets pintades i mobles principals a dins. Només ens cal l’alta del gas, per tenir aigua calenta i calefacció. Però si tarden gaire més podrem viure sense cap d’aquestes coses.

L‘ata de la llum ja va ser una odissea interminable però el gas està superant tots els récords. Em sembla que només per no haver de tornar a donar-me d’alta de llum i gas i fer tot el catxondeo aquest (mil trucades, papers, comptadors nous, reformes d’instal·lacions), em quedaria a viure per sempre al carrer calàbria. Brrrrr! Espero que el proper cop que canviem i haguem de fer nous papers ja es pugui fer tot per internet… Sembla mentida que en aquest país avancem tant ràpid i tant lents a la vegada.

La meva histèria neuròtica fa que em senti obligada a vomitar en algun post tota la ràbia acumulada i la impossibilitat d’entrar d’una vegada per totes al nostre piset. Així que m’he decidit a compartir els bons moments amb vosaltres. Potser se us escaparà el somriure en algun moment; però no oblideu que a mi no m’ha fet gens ni mica de gràcia cap de les següents situacions. És més, no m’estranyaria que m’estigués quedant calma de tant estirar-me els cabells. Si tingués poder, els fotria a tots fora, que hi ha gent molt més espavilada buscant feina!

ODISSEA ENDESA

Intent 1: truco a Endesa. Demano a la màquina que m’atenguin en català. Ho dic clar i català. Em respon una veu castiza: Bienvenido a Endesa, en qué puedo ayudarle? Comcencem malament, però després de 2 minuts de 902 ja em val més la pena seguir la conversa. Meeeec,  error! Tot emplenant la fitxa, em pregunta l’adreça. Calle Calàbria. Calaqué? Ca-la-bria. Uy, no, pues Calabria no existe, eh. Ah, vaja, doncs jo pensava que l’estava trucant des d’allà… Ah sí, ara sí que ho hem trobat. Qué número? 166. Uy, pero por 166 me salen muchos! És clar, dona, pregunta’m el pis i serà més fàcil, que hi ha 36 veïns.

Intent 2: La soca d’ahir no va aconseguir fer-me la fitxa. Ho tornem a provar. Aquest cop sí, en català. Però evidentment, és una tia llesta, i no té ganes de treballar. Em diu que li envii les dades per fax? Per on? Vinga, home!

Intent 3: Penjo i torno a trucar per provar sort amb algú altre. No vull saber quan nm’estaran cobrant per tots aquests minuts. A la tercera no va la vençuda i la noia em diu que li fa falta no sé quin nº catastral. Però si la tia del primer intent m’ha dit que el tenia! Era curteta, sí, però aquest número m’ha dit que ja el tenia. No entenc res i no tinc sort amb les operadores. Decideixo deixar-ho córrer.

Intent 4: A les 22h em truca una noia molt trempada de part d’Endesa (deu ser la llesta de la promoció) i sorprenentment fa la seva feina, m’inscriu al llistat de “socis d’Endesa” i em diu que aviat em trucaran per confirmar hora amb el tècnic. Aleluia! Que li donin un augment a aquesta pobra noia que ha de treballar de nits arreglant la feina bruta!

L’odissea Gas Natural la deixo per un altre dia.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *