S’acaba el 2010 i toca fer balanç. No parlaré de política ni de futbol (bé, això no us ho puc prometre), ni tampoc d’economia; de tot això ja se n’encarreguen els 50 canals que entre ahir i demà estan programant en prime-time el resum de l’any.

Com cada final d’any, toca fer balanç de mi mateixa: a nivell personal, laboral i, el que més m’agrada a mi, a nivell viatgístic ^_^

Ha estat un any decisiu. Decisiu per les decisions que hem hagut de prendre. A principis de gener ja em plantejava deixar la feina, però em van convèncer perquè m’hi quedés i va resultar que uns mesos més tard, plegava definitivament. Aquells vuit mesos, però, van servir per aplanar el camí i començar a preparar la retirada. Vaig deixar la feina a finals d’agost, vaig gastar-me bona part dels estalvis en un màster i vaig acceptar una suculenta i interessantíssima oferta de feina que m’obligaria a entrar al món autònom.

Sovint, tot fa por. Però és posar-s'hi, no pensar-hi gaire i portar-ho de la millor manera possible.

Això de ser autònom ho començo a portar bé, ara. Reconec que m’ha costat més del que em pensava tornar a gestionar-me el temps d’un dia. A casa s’hi treballa molt bé (sobretot al nou pis, on hi ha mooolta llum i espai – no sé com ens ho faríem a Guitard…) però hi ha molts (masses) inputs que et distreuen un segon… i, de sobte, has perdut el matí sencer. Quan ets autònom i teletreballes no existeixen les hores del dia: pots anar fent rentadores i ordenant la casa mentre esperes que et responguin un email, o pots decidir anar a comprar a les 12h, com els avis, perquè et fa falta una mica més de suc; això sí, evidentment, la teva jornada laboral tampoc coneix els límits. Treballes dissabtes i diumenges si t’has passat el dijous i el divendres de parranda, i respons emails un dimecres a les 23h.

Però ho porto bé. Ho portem molt bé. Com diu ell, crec que ara no en sabríem, de tornar a la rutina d’oficina. #calfreds i #urticària ! M’agrada que un rellotge no em pressioni per fer la feina. La inspiració i les idees no coneixen horaris.

El màster va bé. Com era d’esperar, els conceptes no em venen gens de nou, però és agraït escoltar els cracks i els gurús i aprendre de la seva experiència i les seves bones i males decisions. Aviat us començaré a donar la tabarra a alguns de vosaltres amb el projecte de final de màster. L’Arnau va tenir una gran idea i, amb dues companyes més, l’estem intentant tirar endavant. De moment, com a projecte de màster. Tant de bo el 2011 el converteixi en alguna cosa més que un business plan. M’il·lusiona la idea de crear alguna cosa que sigui meva i tinc el pressentiment que això pot sortir bé ^_^ Què em dirieu si m’involucrés en un projecte que reformuli el concepte «guia de viatge» i que sigui molt més que un simple bloc? Fantàstic, oi? Jo també ho penso! 😀

Després de la volta per Estats Units, tardarem a fer un gran viatge com aquell :___)

A nivell de viatges, aquest 2010 he fet realitat el viatge dels meus somnis 😉 Va ser el viatge perfecte. Em vaig quedar amb les ganes de fer més kilòmetres però alhora em va despertar les ganes de viatjar més sovint en cotxe i tren i prendre’m les coses amb més calma. Ara sóc fan dels grans viatges i ja tinc ganes de seguir creuant oceans i mars per descobrir coses més diferents. Tinc en ment dos grans rutes, però són poc probables per al 2011 tenint en compte la situació econòmica i laboral actual:

• Japó. Ja fa uns mesos que m’entusiasma la idea de visitar el Japó, de punta a punta. Menjar sushi i sopes, conèixer samurais contemporanis, cultivar bonsais, despertar en una casa en plenes muntanyes, enlluernar-me a Tokyo, menjar mochi sota els arbres de color rosa. Serà car i requerirà un mes de vacances.
• Viatge en tren per l’est d’Europa. Conec molt bé l’oest europeu, però no he estat mai a Praga, Budapest, Cracòvia, Viena, Ljubljiana… Com pot ser? Seria un viatge més motxiller, a bord de varios trens i busos o potser amb la comoditat d’un cotxe de lloguer.

Ara per ara, màsters i projectes d’autònoms són la prioritat número u. De manera que caldrà seguir somiant i centrar-me en rutes més senzilles i assequibles dins les nostres possibilitats dos mil onze:

• El primer cap de setmana de febrer, marxem a Ginebra. Aprofitant que l’ingeniero jefe se’n va de voluntari a una conferència a Suïssa, m’incorporo al cap de setmana per descobrir tot el que poguem de Suïssa en un parell de dies.
• Per Setmana Santa, el meu propòsit viatgístic serà sortir a descobrir l’Espanya profunda. Ja m’estic imaginant la super ruta en cotxe: Barcelona, Madrid, Segovia, Avila,Valladoliz, Salamanca, Toledo, Barcelona. Gusta, no? 😀