Aquesta entrada també està disponible en: Spanish

 

Fa pràcticament una setmana que va començar el nostre gran viatge i que vam arribar a Nova York. El temps passa volant. Estem més que adaptats al ritme de Brooklyn (no confondre amb el ritme de Manhattan) i, ara per ara, en la combinació treball i turisme, va guanyant la primera. Ens auto-convencem que ha sigut cosa dels primers dies d’adaptació i que en les properes setmanes sortirem més sovint a gaudir de Nova York i deixarem el portàtil a casa.

És una mica aviat per fer balanç però aquestes són les nostres primeres impressions:

 

LA VIDA TRANQUIL·LÍSSIMA DE PARK SLOPE, BROOKLYN

Vivim al sud del barri de Park Slope, a Brooklyn. Park Slope és un barri tradicional, format per casetes no gaire altes (tres o quatre pisos com a màxim), sovint amb escales davant de casa i amb terrats moníssims a dalt de tot.

 

Ver mapa más grande

South Slope, com s’anomena la nostra zona, és un barri humil, amb molta immigració, majoritàriament llatina. Aquí gairebé no hi ha trànsit. Ja creuem els semàfors en vermell, com els locals. I, tot i que cada dia passen dos o tres cotxes de policia o bombers amb les sirenes a tota fava, la veritat és que quan som a casa sempre tenim les finestres obertes. Què sentim? Nens jugant, el carilló d’una església propera, ocells i un so estrany de grill o similar, que encara no hem sabut identificar.

 

Vivim molt a prop de Prospect Park (“a prop”, aquí, vol dir 10 carrers). Aquest diumenge passat ho vam tenir ben clar: tocava fer picnic al parc. Hi vam trobar molta gent corrent, en bici, jugant a beisbol o en plena celebració social / familiar amb barbacoa inclosa.

NIVELL DE VIDA? ORGÀNIC

Hem pogut comprovar que viure a Nova York surt car. Sort en tenim de l’intercanvi de cases! Esmorzem, dinem i sopem a casa – excepte algun dia que hem decidit menjar fora.

Vam fer un cop d’ull als preus dels anuncis de les immobiliàries del barri: aquí les cases costen entre 1 i 3 milions de dòlars; i el lloguer tampoc es queda curt: 1300-2500 dòlars al mes.

El primer dia vam anar a una grocery store i al supermercat a comprar les provisions per als primers dies. Dues compres per a uns 10 dies (amb l’habitual: carn de tot tipus, lactis, mozzarella, cereals, pa, oli, arròs, pasta, fruita, verdura…) ens van sortir per un total de $ 176 (132 €). La veritat és que moltes de les coses que vam comprar eren orgàniques. Ara el menjar orgànic s’ha posat de moda a Nova York i a la grocery store era l’única opció. Segueix havent-hi fast-foods i gent obesa, però per tot arreu es veu publicitat sobre productes orgànics. “Estem començant a ser normals” em va dir ahir una New Yorker a la qual li vaig preguntar pel tema.

 

TREBALLAR PEL MATÍ. PASSEJAR PER LA TARDA.

Pel tema del canvi horari (6 hores menys que a Catalunya), intentem treballar el dematí. Gràcies a la manca d’unes bones persianes, ens aixequem amb el sol. Vaig pensar que era un tema del jetlag, però una setmana després d’haver aterrat, seguim despertant-nos entre les 6:30 i les 7:30h. També és cert que estem anant a dormir més d’hora… Com que a les 20h ja és de nit, sopem a les 20:30h. I és clar, cap a les 22.00 ja som al llit, a punt per veure sèries i pel·lícules infinites amb Netflix -una altra de les avantatges de viure als Estats Units! El que us deia: totalment adaptats.

LLEVAR-SE AMB EL MÓN EN MARXA

A l’únic que no aconsegueixo adaptar-me encara és al fet que quan nosaltres ens despertem, el món (el nostre món europeu) ja fa hores que està en marxa. Desenes d’emails, whattsaps, missatges a les xarxes socials des de fa hores, noves notícies que van sortint cada minut… Estic intentant que no m’afecti massa per no acabar estressada a bones hores del matí. Ja veurem què tal es porta el canvi horari a Austràlia (10 hores més que Catalunya) vivint al “futur”.

 

UNA COSA AL DIA. I PROU.

Ens ho estem prenent amb molta calma (potser massa?). Tenim 4 mesos per davant i no volem cansar-nos. Anem sense presses. Una cosa al dia, aquest és el nostre objectiu. Viure com els locals també implica gaudir del dia a dia, fer el que faríem a Barcelona. Aquesta primera setmana hi ha hagut moments de turisme per sortir a passejar (sobretot el cap de setmana) però també per quedar-nos a casa, asseguts a la terrassa veient passar els avions (un cada dos minuts; comprovat). El ritme turístic augmentarà considerablement les properes setmanes, sobretot quan estiguem vivint a Manhattan. De moment, gaudim de la tranquil·litat de Brooklyn.

Sovint, amb tanta feina, ens oblidem que estem a Nova York – sembla que estiguem encara a Barcelona, en un altre pis. És de sobte, quan veiem Manhattan per la finestra, que torna aquell  “moment sorpresa” de recordar que de debò, de debò, estem vivint a New York. WOW.