Ruta por la isla sur de Nueva Zelanda - Recomendaciones iniciales

Si preguntas a un "kiwi" sobre qué deberías visitar en un viaje a Nueva Zelanda te responderá que vayas a la isla sur. Allí está la Nueva Zelanda más salvaje, más inhóspita y más pura. La isla sur es un país de paisajes. Montañas, Ver más

Presupuesto de un mes en Australia

Australia es uno de los países más felices del mundo y, sí, sin duda aquí se nos ha subido la felicidad a la cabeza. Como el mes en Nueva York nos costó tan poquito, llegamos a Australia con la tranquilidad de que podíamos gastar Ver más

Snorkel en la Gran Barrera de Coral de Australia con Poseidon Cruises

La Gran Barrera de Coral de Australia es algo a ver una vez en la vida. Una experiencia de esas que pone los pelos de punta. Solo hace falta poner la cabeza en el agua para poder ver peces de colores, corales de todo Ver más

El día que vimos canguros y koalas en Australia

Sabíamos que al llegar a Australia, una de las primeras cosas que queríamos hacer era ver canguros y koalas. Al preguntar a nuestros partners de intercambio cuál era el mejor lugar cerca de Melbourne para ir a verlos, no dudaron ni un segundo en Ver más

Nueva York es una ciudad para vivirla

Algunos me habéis pedido que escriba un artículo con nuestra opinión actual de Nueva York, que os explique por qué hace seis años cuando visitamos la ciudad por primera vez nos nos gustó nada y ahora nos está encantando. La respuesta es bien sencilla, Ver más

Rutas por Estambul, para ver la ciudad en 3 días

Qué ver en Estambul en un viaje de 3 ó 4 días? Por dónde salir de noche? Dónde comer? Istanbul es una metrópoli enorme y hay que planear bien el viaje antes de ir para no encontrarse perdido. Nosotros estuvimos en Octubre 2010 y Ver más

Carta als Reis

Publicado el by Roser Goula en si no estoy viajando...

Estimats Reis Mags d’Orient, (o Patge becari a qui li toqui llegir les cartes),

Aquest any vaig un pèl justa, ho sé. Ja deveu estar a les portes de la ciutat i jo encara no us he fet arribar la carta. Sent màgics, però, no dubto que en tindreu alguna de pensada per aconseguir fer realitat els somnis dels més despistats. En qualsevol cas, anem per feina que és tard i ja plou:

Vosaltres que sempre espieu des de les muntanyes ja sabeu que aquest any ha estat un bon any. M’he portat bé a casa, a la feina, a ca’ls sogres, al carrer (excepte al carril bus). El 2010 comença trontollant i necessitaré un bon estabilitzador. Segur que deveu tenir algun comodí embolicat que dugui el meu nom. Ja tinc ganes d’obrir-lo i saber què és!

També necessitaré una bona dosi de reformes i mobles per redecorar el meu pis i la meva nova vida. Amb Ikea i quatre pinzells em conformo, no patiu!

L’Ol està aventurer però encara no sap el seu destí. Si en teniu algun de divertit, encantador i interessant, no dubteu a portar-li, segur que en sabrà treure profit!

Els pares tenen una feinada al damunt que no se l’acaben. Sigui el que sigui, no els hi porteu més factures, sisplau! M’ha semblat sentir olor de pa al forn. Hi teniu alguna cosa a veure?

El pèsol ja ha rebut uns quants bons regals aquest Nadal però estic segura que el sabreu sorprendre demà al matí! Serà el primer cop que passi la nit de Reis a Olot així que feu-li una bona rebuda!

L’Anna necessita una casa nova, però no pas de joguines. La Mar necessita una guardiola en forma de porquet divertit que pesi molt! I el David… ui el David… Li caldrà una espasa làser i un morrió. La iaia, com sempre, no vol res; però deixeu-li alguna cosa per fer l’eixera :) I a les més petites i boniques de la casa porteu’ls-hi un teatre i titelles per a que poguem explicar molts contes.

No patiu, ja sabeu que a ca la iaia sempre hi ha tortell, aigua i una mica de cava. Podreu reposar forces al sofà. Prometem no fer soroll i dormir tota la nit. Deixarem el fanal encès a fora el balcó perquè recordeu on és la porta.

Bona nit i bons Reis!


The Coolest Xmas Card Ever

Publicado el by Roser Goula en si no estoy viajando...

This year we changed the traditional christmas paper cards for a very special home-made one ;) Our “El 25 de Desembretraditional Christmas song has become the perfect excuse to wish you Merry Christmas and a Happy New Year ^^

I never thought it would be that difficult to sing in Catalan and do something else which doesn’t have anything to do with the song, but in the end we managed quite well (or at least I hope so) to sing and act at the same time. Of course we had a wonderful time filming our home-made Xmas card :)

So, what else to say? Just press Play and enjoy ;)

Bones Festes a tothom i feliç any nou!

Festa sorpresa

Publicado el by Roser Goula en si no estoy viajando...

-

Gallarda, globus i serpentines: 25 euros

Begudes i pica pica original de la mama: 75 euros

Trucades, missatges i emails per coordinar 30 persones: 3,50 euros

-

Que ell no s’esperés res de res i quedés tan sorprès no té preu ^^

Sorpresa !!!

L'Arnau va ser sorprès a casa els sogres per 30 persones que s'havien reunit (sense ell saber-ho) per celebrar el seu 25è aniversari.

-

-

Perquè tot i l’estrés i l’histerisme d’aquella tarda va valdre

tant la pena que en tornaria a fer una demà mateix!

Per a moltes festes sorpresa més que poguem celebrar!

Per a moltes festes sorpresa més que poguem celebrar!

Sopar de Reis Catòlics

Publicado el by Roser Goula en si no estoy viajando...

sopar_reis_catolics

D’esquerra a dreta : La Redondo, el Pau D, l’Eddie, l’Alex Carreté (o Carrete), el Pau B, l’Eli i la Patri.

I jo, al darrere, fent la foto.


Facebook ha aconseguit provocar reunions i sopars d’antics alumnes de manera massiva en un fenomen mai abans vist. Potser és que a Catalunya ens va això del ‘cotilleo 2.0′ però el cas és que, com una bola de neu fent-se cada cop més grossa, tothom s’ha anat fent un compte a Facebook per poder-se apuntar a l’evento del sopar de l’escola o de l’institut -o fins i tot de la guarderia!

A l’octubre ens vam reunir amb els de l’Institut; ahir, era el torn de la trobada amb els del ‘cole’ -en la qual coincidien molts de la trobada anterior. Pizza, lambrusco, ‘cotilleos’ i posades al dia… i tots aquells draps bruts que anaven sortint de sota els plats, això sí en forma de rialles i bon rotllo! Va quedar clar que tots havíem quedat una mica trastocats pels ‘300 gatos con gorro y bufanda’. …Tot i així, no ens ha anat tan malament, oi?

Una festa de sopar o un sopar de festa; el cas és que vam estar-hi molt a gust. L’única nota negativa va ser les absències d’última hora. Havent preparat un sopar per a 16, confirmàvem al restaurant una hora abans d’entrar-hi que finalment seríem 9. La meitat van desaparèixer entre grips, trasllats, cansaments i d’altres excuses estranyes que tampoc jutjarem… Al cap i a la fi tothom és lliure de fer i desfer la seva vida més enllà de Facebook, suposo…

Goodbye 2008

Publicado el by Roser Goula en si no estoy viajando...

Últimamente he estado haciendo balance del 2008. No ha sido un mal año pero sí duro: horas extras en el trabajo, poco tiempo libre, el piso, problemas familiares… y otros problemillas que nos han llevado de cabeza a menudo. Hemos hecho lo que hemos podido para mantener nuestro ritmo de vida social y cultual -y creo que lo hemos hecho bastante bien- pero el tema es que ahora mismo, a 7 horas del fin de este 2008, estamos absolutamente AGOTADOS. Quizás sea algo positivo y signifique que hemos vivido este año a tope… sí, bueno, quizás... pero sólo espero que en el nuevo año nos acostumbremos a este nuevo ritmo de vida de cara a afrontar los nuevos retos por llegar.

*English Version* Lately I’ve been thinking about 2008. It hasn’t been a bad year at all, but it was a tough one: working hard at work, no free time any more, the flat, family problems and some other stuff that made us go crazy sometimes. We did our best to keep the rythm of our social and cultural life -and think we managed quite well- but the consequence is that right now, just 7 hours before the ending of 2008, we are EXHAUSTED. This could mean that we lived 2008 pushing to the limits of our own abilities… yeah, maybe… but I just hope we get used to this new rythm soon to be able to face the new challenges to come.


GoodBye 2008

(algunos de mis mejores momentos del 2008 en fotos)
(some of my best moments of 2008 in pics)

Lübeck, Alemania – Marzo 2008
Es war ‘ne geile zeit und es ist nicht vorbei. Vuelta a mi ciudad Erasmus, a mi mitad alemana. Grandes reencuentros en Lübeck y Hamburgo. Volver a pisar esas calles, a recordar el orden de las paradas de autobús, a utilizar el paraguas, volver a sonreir.

Concierto Antonia Font en el Liceu – Marzo 2008
Sin duda, el concierto de Antonia Font en el Liceu fue uno de los momentos más emocionantes de todo el año. Un gran espectáculo. Valió la pena la entrada de palco ^^

Viaje a Carcassone – Mayo 2008
Buscando un poco de relax. Nuestro primer viaje solos en coche. Y la primera vez que nos acogía alguien de Hospitality Club en su casa.


Claire et Greg à Barcelone – Agosto 2008
Disfrutando de un agosto super caluroso en Barcelona con una agradable compañía. La classe!
Nuestro piso – Octubre 2008
Por fin, tras unos meses laaaaargos larguísssssimos de decisiones y de indecisiones, alquilamos un fantástico piso en Sants-Les Corts. El 1 de enero de 2008 aseguraba que durante este año tendría mi piso. Y quizás él sea también el culpable de nuestra falta de tiempo. Pero lo deseábamos tanto que se lo perdonamos ^^

Cena Maragall – Octubre 2008
Gracias a Facebook, los reencuentros son posibles. Qué grande es poder ver a la gente del instituto seis años después.

Rencontre Erasmus Paris à Barcelone – Octubre 2008
Otro de los GRANDES del 2008 ^^ Pese a la intensa lluvia, nada faltó en el reencuentro con los amigos de París; tampoco las fotos naturales.

La Pobla – Diciembre 2008
La escapada de fin de semana nos fue genial para reponer fuerzas (agotadas ya para ese entonces) y soltar algunas risas entre amigos.

Dels 23 als 24

Publicado el by Roser Goula en si no estoy viajando...

Els 23 s’han acabat i també l’etapa de transició entre una cosa i una altra. Amb els 24 arriba la culminació de l’estabilitat; personal i laboral. Els 23 han estat l’últim any boig, com un afany ràpid de fer moltes coses, sabent que s’acabava el xollo. Però els 24 reclamen que la intensa vida cultural i social continuï, a un ritme diferent, però que no s’aturi mai. Els 23 m’han ensenyat moltes coses i no ho negarem, ens certs moments, han estat durs. Van significar l’adéu definitiu a la vida estudiantil i el començament de la laboral amb tots els problemes i mal de caps per buscar feina. Els vaig començar a París, em van dur a Bretanya, després a Nova York, a Roma, a Madrid, a Hamburg, a Carcassone i a Noruega. Els 24 començaran a Barcelona i continuaran per la Costa Brava; demanen calma i relax. Volen conèixer l’entorn proper i estabilitzar-se en un ambient familiar i casolà. Als 23 he descobert Barcelona i als 24 segurament m’hi enamoraré. Els 23 també m’han fet aprendre de pressa en temes laborals; tant, que quasi creia que ja en feia 25, com s’hi m’hagués saltat un any.

Realment hi ha una frontera. I en el meu cas, amb els 24 una nova etapa és a punt de començar.

I am ready

o

Vuelve a sonreír, a recordar París

Publicado el by Roser Goula en si no estoy viajando...

oRecuerdos de París que llegan sonando fuerte como los fuegos artificiales en la Tour Eiffel. Momento piel de gallina. Un 14 Juillet que ya estaba demasiado cerca del au revoir. Y qué ganas de volver.

Marchons, marchons…

El 2007, un any per fer-nos grans.

Publicado el by Roser Goula en si no estoy viajando...

(traducción en castellano más abajo)


VERSIÓ EN CATALÀ

Quan s’acosta la nit del 31 de desembre és inevitable fer balanç de l’any i repassar mentalment tot allò que hem fet i tot allò que haurem de deixar per l’any vinent.

El 2007 ha estat sens dubte un gran any. Marcat sobretot per l’estada a París, serà un any que recordarem amb especial entusiasme. Potser serà l’any on ens hem fet una mica més grans. Molt lluny queden els 22 i la universitat. El 2007 ha vingut carregat de noves tasques i noves responsabilitats; He amagat les llibretes i he llençat els apunts, per deixar pas a les 40 hores setmanals de feina. Hem après a contractar el telèfon, l’internet, a arreglar neveres i dutxes, a queixar-nos. Sí, sobretot a queixar-nos. També hem après a cuinar mig de debò i a no destenyir la roba. I ara que ho hem après, tornem a casa els pares perquè ells aquest any, un cop més, ens han demostrat que tot això ja ho van aprendre fa molts anys i que ho dominen molt bé ^.^

De cara al 2008 hi ha grans projectes en ment; entre ells, casa nostra, on les coses es faran sense presses i amb amor, molt d’amor.

El 2007 serà també l’any de les esperades bessones, dels somriures coreans, dels picnics a la torre Eiffel, dels 28 metres quadrats al 14ème, dels rollers, de l’italià, de Nova York, dels pastissos de xocolata, de la primera feina, del pis de la Núria, dels viatges en TGV, dels Macs, dels 90 anys de la iaia, del singstar, de les caputxetes, de la llicenciatura, de les crêpes i de taaaaantes coses més, com recull aquest resum d’imatges del 2007 ^.^ (ja sabeu que si cliqueu damunt la foto, les podreu veure una miqueta més grans).


Acabem aquest any amb un balanç positiu molt treballat. Perquè aquest any no hagués estat igual sense el nostre esforç diari per tirar-lo endavant. L’efecte Riu ha funcionat un cop més i ja som a Barcelona amb les piles carregades per tornar a donar el millor de nosaltres durant els 366 dies (recordeu que és de traspàs!) del 2008 :D


VERSIÓN EN CASTELLANO

Cuando se acerca la noche del 31 de diciembre es inevitable hacer un balance del año y repasar mentalmente todo lo que hemos hecho y lo que queremos dejar para el año que viene.

El 2007 ha sido sin duda un gran año. Marcado sobre todo por los siete meses en París, será un año que recordaremos con especial entusiasmo. Quizás sea el año en el que nos hemos hecho un poco más mayores. Ya muy lejos quedan los 22 y la universidad. El 2007 llegó cargado de nuevas responsabilidades. Escondí la libreta y tiré los apuntes para dar paso a las 40 horas laborales. Aprendimos a contratar la línea teléfonica, internet, a arreglar neveras y duchas y a quejarnos. Sí, sobre todo a quejarnos. También aprendimos a a cocinar “casi en serio” y a no desteñir la ropa. Y ahora que por fin lo sabemos, volvemos a casa de nuestros padres porque ellos este año, otra vez, nos demostraron que todo eso ya lo aprendieron ellos hace mucho tiempo ^.^

De cara al 2008 hay grandes proyectos en mente; entre ellos, nuestra casa, donde las cosas se harán sin prisas y con amor, mucho amor.

El 2007 será también el año de las gemelas, de las sonrisas coreanas, de los picnics en la Torre Eiffel, de los 28 metros cuadrados en el 14ème, de los rollers, del italiano, de Nueva York, de los pasteles de chocolate, de mi primer trabajo, del piso de Nuria, de los viajes en TGV, de los Macs, de los 90 años de la yaya, del singstar, de las caperucitas, de la licenciatura, de las crêpes y de taaaaantas otras cosas más, como recoge este resumen de imágenes del 2007 ^.^ (ya sabéis que si pincháis encima de la foto, podréis verlo todo un poquitín más grande).


Acabamos este año con un balance positivo muy trabajado. Porque este 2007 no hubiera sido lo mismo sin nuestro esfuerzo diario para vivirlo día a día al 100%. El efecto Riu ha funcionado una vez más y ya estamos en Barcelona con las pilas recargadas para volver a dar lo mejor de nosotros durante los 366 días (recordad que es bisiesto!) de 2008 :D

*************************************


MOLT BON ANY NOU A TOTHOM!

HAPPY NEW YEAR TO EVERYBODY!

BONNE ANNÉE À TOUT LE MONDE!
GLÜCKLICHES NEUES JAHR!
FELICE ANNO NUOVO A TUTTI!

M’agrada el Nadal perquè…

Publicado el by Roser Goula en si no estoy viajando...

J’aime bien les fêtes de Noël parce que…


…perquè arriba el fred i la neu.
…parce que j’aime bien le froid et la neige.

…perquè m’agrada posar-me un gorro diferent cada dia.
…parce que j’adore porter un bonet différent chaque jour.

…perquè encero els esquís i els porto a fer una volta.
…parce que je cire mes skis et je les promène par des chemins blancs.

…perquè quan condueixo la moto per Barcelona, els llums del carrer m’acompanyen durant tot el camí.
…parce que quand je conduis mon scooter par Bar
celone, il y a plein de ‘tites lumières qui m’accompagnen pendant tout le voyage.

…perquè se’m congela el nas.
…parce que mon nez est souvent rouge et gelé.

…perquè fem cagar el tió :)
…parce qu’on fait chier le tronc ;) …n’essayez pas de comprendre cette phrase; les catalans sommes “un peu beaucoup” scatologiques avec nos traditions de Noël….

…perquè la iaia s’entesta a seguir fent litres i litres de xocolata desfeta cada matí.
…parce que ma mami continue à préparer chaque matin des litres et litres du chocolat.

…perquè la sopa de galets bonísssssssssima!
…parce qu’on mange bien en Catalogne pendant le Noël ;) HeHe

…perquè el món es fa petit i tothom se sent més a prop dels altres.
…parce que le monde devient petit et on est tous plus proches l’uns des autres.

…perquè els Reis cada dia són més a prop.
…parce que les Trois Rois sont de plus en plus prôches des nos maisons…

…perquè quan arribo a casa cansada trobo dins la bústia alguna postal de Nadal que arriba de ben lluny.
…parce que quand j’arrive chez moi après le boulot je trouve toujours des lettres qui viennent de très loin.


L’última venia de Corea i portava una super flor com a remitent. Evidentment, no hi podien faltar les seves “pegatines” ;)
La dernière est arrivée de Corée et portait une “super fleur” dedans.


La iaia fa 90 anys

Publicado el by Roser Goula en si no estoy viajando...

VERSIÓ EN CATALÀ
A casa meva, tothom em diu que m’assemblo a la iaia: rondinaire, manaire i xafardera. Tant de bo sigui així i jo també aguanti 90 anys com els està portant ella: ben maca, eixerida, riallera i festivalera!

Avui, la “mamma” de Can Colldecarrera en feia 90 i ho hem anat a celebrar tota la família al costat del mar, allà on anàvem els estius quan érem petits. Era tot una sorpresa i la veritat és que ha estat un dia d’aquells difícils d’oblidar ^.^ Hi ha hagut emocions per a tots, petits i grans; vídeos, fotos, escrits personals, bombons… Però, sens dubte, el regal més gran que podíem fer-li era precisament estar tots junts avui allà amb ella: fills, néts i besnéts.

Jo em quedo amb el moment en què en obrir la porta de la sala del restaurant, ha quedat bocabadada en veure’ns a tots asseguts esperant-la i aplaudint-la admirats. Moltes felicitats, iaia! ^.^


VERSIÓN EN CASTELLANO
En mi casa, todos me dicen que me parezco a la yaya: gruñona, mandona y cotilla. Ojalá sea así y yo también aguante 90 años como los está llevando ella: bien maja, risueña y festivalera!

Hoy la “mamma” de los Colldecarrera cumplía 90 y lo hemos celebrado toda la familia al lado del mar, donde solíamos ir cuando éramos pequeños. Todo era sorpresa y la verdad es que ha sido un día de esos que no se olvidan ^.^ Ha habido emociones para todos, pequeños y mayores; vídeos, fotos, escritos personales, bombones… Pero, sin duda, el regalo más bonito que podíamos hacerle era precisamente estar todos juntos hoy allí con ella: hijos, nietos y bisnietos.

Yo me quedo con el momento en qué ha abierto la puerta de la sala del restaurante y ha quedado boquiabierta al vernos a todos sentados esperándola para comer y aplaudiéndola admirados y orgullosos. Muchas felicidades, yaya!