Ruta por la isla sur de Nueva Zelanda - Recomendaciones iniciales

Si preguntas a un "kiwi" sobre qué deberías visitar en un viaje a Nueva Zelanda te responderá que vayas a la isla sur. Allí está la Nueva Zelanda más salvaje, más inhóspita y más pura. La isla sur es un país de paisajes. Montañas, Ver más

Presupuesto de un mes en Australia

Australia es uno de los países más felices del mundo y, sí, sin duda aquí se nos ha subido la felicidad a la cabeza. Como el mes en Nueva York nos costó tan poquito, llegamos a Australia con la tranquilidad de que podíamos gastar Ver más

Snorkel en la Gran Barrera de Coral de Australia con Poseidon Cruises

La Gran Barrera de Coral de Australia es algo a ver una vez en la vida. Una experiencia de esas que pone los pelos de punta. Solo hace falta poner la cabeza en el agua para poder ver peces de colores, corales de todo Ver más

El día que vimos canguros y koalas en Australia

Sabíamos que al llegar a Australia, una de las primeras cosas que queríamos hacer era ver canguros y koalas. Al preguntar a nuestros partners de intercambio cuál era el mejor lugar cerca de Melbourne para ir a verlos, no dudaron ni un segundo en Ver más

Nueva York es una ciudad para vivirla

Algunos me habéis pedido que escriba un artículo con nuestra opinión actual de Nueva York, que os explique por qué hace seis años cuando visitamos la ciudad por primera vez nos nos gustó nada y ahora nos está encantando. La respuesta es bien sencilla, Ver más

Rutas por Estambul, para ver la ciudad en 3 días

Qué ver en Estambul en un viaje de 3 ó 4 días? Por dónde salir de noche? Dónde comer? Istanbul es una metrópoli enorme y hay que planear bien el viaje antes de ir para no encontrarse perdido. Nosotros estuvimos en Octubre 2010 y Ver más

Experiencia de un Erasmus en Lübeck, Alemania

Publicado el by Roser Goula en Rutas por Alemania

Hace un par de días recibí un email de una buena profesora de Lübeck en el que me comentaba que, junto al coordinador de Erasmus de la UPF, estaban pidiendo a los estudiantes de la Pompeu que hubieran salido a estudiar fuera, que escribieran su experiencia Erasmus para animar a los futuros estudiantes. Supongo que Alemania, por el tema del idioma, no es todavía una de las destinaciones preferidas por los estudiantes… (y es una lástima, por cierto, porque Alemania tiene mucho por enseñar)

Se la acabo de enviar, esperando y deseando que mi texto motive a más de un estudiante a erasmusear por Alemania. Y ya que tengo el texto hecho, lo posteo en el blog por si consigo llegar a algún navegante más, indeciso por ir o no de Erasmus a Alemania. En fin, aquí os dejo mi experiencia:

Aunque pueda sonar a tópico, los cinco meses que estuve de Erasmus en Lübeck fueron los mejores de mi vida. La libertad de poder (por fin!) vivir a mi aire, el reto diario de decidir mi vida (aunque a veces no fuera nada sencillo), un país fascinante por descubrir a cada paso que daba, geniales compañeros internacionales que se convirtieron en mis hermanos, la satisfacción personal por comunicarme en alemán, la integración en la sociedad alemana…

Lübeck me acogió con los brazos abiertos. Elegí la Fachhochschule porque disponía de materias en inglés, aunque finalmente me lancé a la piscina y decidí hacer las clases en alemán por ofrecer materias muy atractivas relacionadas con el diseño multimedia y la animación 3D. Y fue un acierto total. Aprendí a ver las cosas desde la perspectiva del diseño y la creatividad, y gracias a los trabajos en grupo con mis compañeros alemanes, me impregné de la filosofía alemana tan “cuadrada” pero tan eficiente y productiva a la vez.

El ambiente en el campus era realmente fabuloso y los estudiantes de fuera éramos como una gran familia. Todos vivíamos en las residencias del campus, por lo que un día se cenaba en casa de uno, al siguiente en casa de otro… Pero sin duda lo mejor eran las fiestas al más puro estilo alemán: en la ‘Mensa’ (el comedor de la escuela) o en alguna sala común de la universidad. ¿Quién dice que los alemanes son aburridos? ¡Está claro de que los que estudiaban en Lübeck, no!  :D

Casi todos teníamos una bici para movernos por el campus, ir a comprar, dar una vuelta por los alrededores o acercarnos al centro (precioso, por cierto!). Lübeck es una ciudad pequeña pero muy acogedora y con un encanto que la hace especial. Eso sí, ya os aviso de que si algún día vais, os llevéis un buen chubasquero!

Alemania ahora está de moda. La gente que ha estado allí unos meses vuelve enamorada de su estilo de vida. Todavía nos queda mucho que aprender de la su perseverancia, de su ecologismo, de su metodología, de su lógica aplastante; hacer el Erasmus en Alemania es un excelente primer paso.

Mi vida no se entiende sin aquellos meses en Lübeck. Ese “Sommer Semester” cambió mi vida y seguramente también mi manera de ser. Actualmente, soy freelance de marketing online gracias, en buena parte, a esa primera dosis de formación multimedia y web que recibí. Persigo mis objetivos hasta conseguirlos, confío en el trabajo en equipo, soy fan del diseño y del arte y no tengo miedo de los nuevos retos; porque si hace unos años sobreviví en Alemania, ¡ya nada se me puede resistir!

Ojalá pudiera volver a esos “tiempos Erasmus”. Recuerdo con una sonrisa los atardeceres en Lübeck, cuando de repente dejaba de llover y nos reuníamos en la terraza del 5º piso para ver caer el sol, mientras sonaba música internacional y mis amigos preparaban la próxima fiesta. Por eso, cuando la gente duda si irse de Erasmus, no lo consigo entender. ¿En serio te lo vas a perder?

spotify Lista de música alemana en Spotify

lubeck erasmus

Mi bici y yo delante de la Holstentor. Lübeck, 2005

 

 

Back to Erasmus times

Publicado el by Roser Goula en si no estoy viajando...

Entre març i l’agost de 2005 vaig passar uns dels millors mesos de la meva vida. Estava d’Erasmus i feia el que em rotava. Era el primer cop que, per fi, ningú em deia què havia de fer amb la meva vida, què havia de menjar, què havia de comprar i com havia d’organitzar el meu temps.

Des que he deixat la feina, m’estic tornant a sentir una mica així, com si fos una estudiant Erasmus gaudint de la vida a Barcelona – però sense festes. Em desperto tard, plantejo el què faré segons el meu estat d’ànim i el temps que faci a fora, vaig a classe de tant en tant, i menjo el què vull i quan vull. Només faltaria que ara em passegés per l’edifici a visitar quatre veïns, fer un parell de cerveses i deixar passar les hores veient com es pon el sol o com comença a ploure. Aleshores, potser començaria a pensar que encara sóc a Lubeck.

Avui, a quarts de tres, encara anava en pijama per casa i tenia tanta gana que m’he vist obligada a endrapar el primer que he trobat a la nevera i colar-ho com a “dinar”. Res de cuinar ni de planificar; com durant aquells mesos de 2005, quan, de sobte, m’adonava que no tenia res a la nevera, no tenia temps d’anar a comprar i m’acabava preparant qualsevol cosa. Més d’un cop aquell “qualsevol” es convertia en un plat de ple tomàquets i una truita a la francesa. Avui, el dinar no era gaire  més elaborat:

dinar

Torrades bimbo amb truita a la francesa. Els 4 espàrrecs que quedaven a la nevera i gaspatxo. Ai, això sí que és vida! ^_^

prochain arrêt: normandie – bretagne – paris

Publicado el by Roser Goula en si no estoy viajando...

Y de nuevo, tras cuatro semanas trabajando, nos volvemos a ir de vacaciones! ^^ Esta vez cambiamos el bañador mallorquín y las toallas decathlon por los jerseis, el paraguas y chubasquero. Nos vamos al norte de Francia. Salimos el sábado por la mañana en coche en dirección Normandía. La idea es llegar a Honfleur, a 1200 y pico kilómetros de Barcelona. Menos mal que conduce mi padre… Desde allí iremos bajando visitando rinconcitos bretones y normandos (las playas del desembarco, el Mont Saint Michel, Saint Malo, Dinard, Dinan, St Brieuc, Cap Frehel, …) hasta llegar a Rennes, donde Arnau y yo cogemos un TGV el jueves en dirección PARIS. Después del “au revoir” el 12 de agosto de 2007, justo 2 años después, regresamos a nuestra París. Nuestro barrio XIVème, nuestras crêpes en Denfert Rochereau, nuestros pique-niques en la Tour Eiffel, nuestras soirées en el Pont des Ars, nuestro P’tit Grec. Hay ganas de volver a París. Nos esperan Cris y Mélanie del Erasmus, Claire (y Greg) del stage, quizás Thomas y Alicia del Hospitality, y un montón de recuerdos en cada rincón de la ciudad.

Letonis passejant per Barcelona

Publicado el by Roser Goula en si no estoy viajando...

letonis_a_bcn

A Letònia la gent es casa amb 20 anys i té fills abans dels 25. El Valdis i la Ruta, com a bons letonis, també ronden el quart de segle i ja tenen una nena que aviat farà 1 any. A Letònia, però, ells “van tard; han tingut la nena més tard de lo habitual” ens deien aquest cap de setmana mentre intentaven comprendre que l’Arnau i jo no estiguem encara ni casats ni embarassats.

L’any 2005 el Valdis era a Lübeck, Alemanya, fent un Erasmus i despedint-se de la vida estudiantil. Al cap d’uns mesos m’anunciava que es casava amb la seva xicota -preocupada perquè la resta de les seves amigues ja estaven casades. Aviat van tenir un gos i després una nena. Només tenen 25 i 26 anys respectivament i ja quasi ho tenen tot fet; si més no, la feina que fem els catalans a partir dels 30.

Seran pares joves però em pregunto si realment els hi val la pena hipotecar la seva joventut. Abans d’ahir va succeir una cosa que no havia passat mai: amb cara de cansament i de necessitar vacances, la Ruta em deia que ara mateix no es veia en cor de tenir un segon fill i recordava melancòlica els anys que podia viatjar per Europa o sortir amb els amics a veure vodka -perquè si una cosa tenen és que veuen molt!

Barcelone est un vrai TAC !

Publicado el by Roser Goula en si no estoy viajando...

Et voilà ! Ya han paado siete días desde que Claire y Greg llegaron a Barcelona y este mediodía tomaban el avión de vuelta a París. Qué ciudades tan diferentes y cuantas cosas en común tienen, verdad?

Dentro de cinco días hará un año que volvimos de París. Qué rápido va todo. Y qué bien volver a ver a Claire y recibir saludos de todos los que durante seis meses fueron mis compañeros de trabajo, mis profesores de francés, mis guías de París y unas de las personas con las que más horas al día compartía. Me fui de allí sabiendo que los volvería a ver, pero desconocía que sería tan pronto :) Claire et son copain Greg me dieron una buena sorpresa al decirme que vendrían unos días a Barcelona ^.^

Ça fait plaisir de revoir Barcelone avec des yeux de touriste (ou demie-touriste). Cada visita que viene a Barcelona nos hace descubrir una nueva cara de la ciudad. A veces pienso que son los turistas los que me muestran Barcelona tal y como es, con sus mejores vestidos de fachadas modernistas y sus terrazas mediterráneas. Me alucina ver cómo disfrutan las cosas que tan comunes nos parecen a los barceloneses. Supongo que por unos momentos consigo verlo con sus propios ojos y entonces tengo ese feeling especial que devuelve una sonrisa y un “Waaaau” !

Al final no nos quedó claro si Barcelona es más bonita que París, pero sí nos dimos cuenta de que Barcelona tiene algo especial que provoca TACS ^.^

TAC à la Fundació Miró
TAC à la Pedrera
TAC aux fontaines de Montjuïc
TAC à la Boqueria
TAC au château de Montjuïc
TAC chez moi en mangeant des crêpes

*** Todas las fotos se hicieron con la super cámara de Greg. Y también le podéis atribuir el mérito a él para las fotos de las fuentes de Montjuic y Boqueria***

o

E U R O P A

Publicado el by Roser Goula en si no estoy viajando...

Avui Dia d’Europa, recupero una de les meves fotos preferides. Un any després d’haver fet aquesta foto, segueixo sentint una gran admiració per la nova Europa que estem construint. Erasmus, Leonardos… i ara Hospitalities. M’agrada contribuir a fer Europa encara més gran, més forta i més alta. Feliç dia d’Europa a tothom!


RECUPERACIÓ POST. FOTOLOG “ROSER A PARIS” 12/03/2007

“Vet aquí el gran significat d’Europa, fruit de la paraula de moda: E R A S M U S! Itàlia, Suècia, Espanya, Alemanya, Rússia, Corea del Nord i Estats Units, junts en l’objectiu de construir una torre humana, capaç de fer front a la poderosa Tour Eiffel.

Els programes Erasmus (també Leonardos i altres intercanvis internacionals) han construït, sense esforç i d’una manera natural, el que molts anys de política europea no han aconseguit: Europa ja és, a hores d’ara, gràcies a tots els joves que hem sortit de les nostres fronteres a la recerca del significat de la paraula Erasmus, una unió de països capaços de construir un futur comú millor.

Diumenge als Camps de Mars, davant l’atenta mirada de Madame Eiffel, vam demostrar que els joves d’avui dia, units i fent pinya, som al capdavant d’una Europa unida i oberta als diferents costums i folklores, vinguin d’on vinguin, ja sigui de l’est o de l’oest.

Estem disposats a aprendre i a ensenyar per seguir construint, a base d’esforç i d’experiències, una autèntica torre de Babel, on tothom que ho vulgui pugui pujar-hi i gaudir de les meravelloses vistes a una Europa tolerant, multicultural, multilingüística, plurinacional i, sobretot, unida.

Això sí, si ens deixen, els catalans seguirem sent al capdavant de la torre perquè aquesta vegada sí, la unió faci la força!”

o

Retrobaments alemanys by Manuel de Cacque

Publicado el by Roser Goula en si no estoy viajando...

Un viatge de retrobaments; d’aquells que no em cansaria mai de retrobar. Un viatge de posada al dia, mentre conduïm sota la pluja i amb la calefacció a tope. Brrrr! Kin Frien macht in Deutschland!


Alemanya segueix com sempre :D i com me n’alegro d’haver-la retrobat! A Hamburg segueix havent-hi una falera per comprar de dia i sortir per la Reeperbahn de nit. Lübeck segueix estant a la fi del món però continua maca i bucòlica, amb els seus “totxtos” vermells, les teulades verdes, un teló de fons de color blanc -que no gris- i un terra permanentment moll. Entrada per la Holstentor i llàgrimes que se’n van irremeiablement de l’emoció (es tut mir leid, jo m’emociono amb els bons records). Repassada ràpida als vells records i recital de memòria -amb entonació adient inclosa- de les parades d’autobús que van marcar el nostre viatge: Stadthalle, Fegefeuer, Kohlmarkt, Stressemannstrasse, Wasserkunst… Fachhochschule! i un campus aixecat sobre el no-res construït amb un cert estil escandinau.

Un estona de karaoke amb el Thomas i l’Antonio, un milkshake a la plaça del Rathaus amb el Pedro, un pastís i un te a casa la Feli i una passejada pel Dom amb Herr Martin. Hi va haver temps per a tot i per a tothom. Quatre dies ben aprofitats, ganz genau!

També hi va haver temps per sofàs, per passejar el gos, per donar menjar a les cobayes, per aprendre francès (il est quelle heure?), per organitzar debats socials dins el cotxe, per beure les noves Becks (Green Lemmon, una gran cervesa), per buscar aparcament, per menjar gelats gordos, per anar de compres, per dir marranades en serbi, per saltar-se el règim a lo grande, per comprar paraigües, per passar fred, per anar amb presses a l’aeroport i sobretot per unes estones de riure amb un grandíssim i inoblidable Manuel de Cacque :D


Han passat 3 anys però tots seguim igual de macos i eixerits ^.^ Cadascú ha emprès el seu camí, més plujós o més assolellat, però aquests quatre dies han tornat a ser com aquelles tardes infinites en que res no ens preocupava i tot ens feia somriure. Sense saber-ho massa bé, ja han passat 3 anys i ens hem fet grans (feines, projectes de final de carrera i pisos ben decorats ens avalen) però al cap i a la fi, seguim igual de gamarussos que sempre. (…i no estan macos, el Mille i l’Andreas vestits igual? ^.^)


Vielen Dank noch mal für alles. Vier tolle Tage mit euch. Es war wirklich schön um euch wieder zu sehen ^.^ Drei Jahre später und das Video bringt uns noch zum weinen, huh! Es war ‘ne geile Zeit, aber mit unsere Freundschaft es wird nicht vorbei sein! Bis bald denn!

zurück nach Lübeck. drei jahre später

Publicado el by Roser Goula en si no estoy viajando...

LÜBECK és una bonica ciutat d’uns 210mil habitants situada al nord d’Alemanya. Té un clima excel·lent: una quarta part del dia està emboirada, una altra quarta part és plena de núvols alts d’aquells que et fan oblidar que el cel és blau, després encara plou a bots i barrals i la resta de dia (sovint a les 7 del vespre quan ja no pots fer gaire res més) el cel està serè i a punt per ensenyar-te unes precioses postes de sol. Com totes les ciutats ben fetes, té un riu i un canal que passen pel mig de la ciutat; i al voltant, fantàstics carrils bici i parcs amb diferents tonalitats de verd per gaudir de les postes de sol de les que parlàvem abans, tot prenent una becks.


Ara fa just 3 anys començava el meu Erasmus a Lübeck. Molts alemanys no entenien com Lübeck podia ser el parador d’una noia de Barcelona. Què carai hi feia una mediterrània en una ciutat avorrida i quieta com Lübeck?! Doncs bé, allà hi vaig trobar la calma, la diversió en petit format, la convivència, la multicultura
litat, la curiosa i sempre fascinant cultura alemana, les tardes estiuenques que s’allargaven fins les 10 de la nit quan es ponia el sol, l’amistat sense fronteres, la independència, la responsabilitat i, sobretot, tota una colla de gent que, com jo, buscaven això mateix.


Demà dijous me’n torno després de 3 anys cap a terres lübeckianes. Casa meva. Em fa por veure-ho tot massa diferent o trobar-ho “buit”. Passaré per l’Anschützstrasse i miraré l’habitació 108. Potser hi haurà algú dormint en aquells 20 metres quadrats que van ser durant molt de temps la millor casa on viure.


Retrobarem moltes coses: el Mille, la Yure, l’Humberto, l’Andreas, el Thomas, la Feli, el Hausmeister?, els topos!, la Fachochschule, la Holstentor, (de rebot) el Martin…. També en trobarem a faltar d’altres que no hauran pogut venir (la Carmina, el Valdis -que aviat serà pare! wow!), però que de ben segur aviat tornarem a veure; si més no, caldrà ensenyar-los les fotos i comentar la nova experiència viscuda a Lübeck 2008! ^.^

Mille & Yure, be ready! Here we come! :D

PD. actualitzo el bloc a les 21:00h després de veure les temperatures “primaverenques” al nord d’alemanya. 1º de mínima (previsió neu) i 10 de màxima. Festival! …Començo a recordar el significat real d’ALEMANYA…

Los lunes bajo la lluvia estresante

Publicado el by Roser Goula en si no estoy viajando...

Avui a la reunió he desconnectat 2 minuts per reflexionar; no recordava quin dia era; fins i tot he arribat a creure que era dimecres.

Efectivament, aquesta no és la millor manera de començar una setmana.

La feina s’amuntega en qüestió de segons i l’estrés augmenta. I tot just és dilluns.

Molt enrere queda aquest cap de setmana fabulós que hem passat a Madrid. Sembla mentida que no faci ni 24h que hem tornat.

Tot i l’estressant resultat d’un dilluns nefast, reafirmo la meva convicció que aquí a Barcelona s’hi viu d’allò més bé. M40, M50, edificis, pisos, Corte Inglés enmig del no-res, parades de metro a cada cantonada i kilòmetres i kilòmetres de desert. Ja li regalo a la Desesperanza Aguirre! La Comunitat de Madrid fa por.

Per sort, però, a Fuenlabrada s’hi està bé; com a mínim allà hi ha més coses a banda de centres comercials i parades de metro. Els tiets de l’Arnau ens han tornat a acollir amb els braços oberts i ens han intentat ensenyar la millor part d’aquesta comunitat de gent (marrana, per cert, perquè els vorals de les carreteres estan plens d’escombraries).

Dissabte va ser dia de retrobaments. Puntualment, a les 12 del migdia a la Puerta del Sol ens esperaven amb els braços oberts els nostres “amis” de París. Alguns no havien pogut venir finalment. La prochaine fois, j’espère.

I així, de sobte, els nostres xips van tornar a programar-se en francès, vam fer un salt en el temps i les llargues converses en francès van donar pas als somriures i als records. Madrid estava quieta i callada. La gran capital es va fer petita per un dia i ens va atorgar la llicència del protagonisme. Dissabte els monuments van deixar de ser importants.

On a marché, on a rigolé, on a compté, piiiiiiii, on a mangé des tapas, on a bu, viiiiiiiiip, on a donné, on a reçu, on a parlé, on a appris des nouvels mots, on a écouté, on a discuté sur les structures parisiennes, on a eu des bons souvenirs,
on a fait des photos naturelles, tiiiiiiiiiit, on s’est bien amusé et ce qui est le plus important on s’est retrouvé ^.^

Bah, oui, la Puerta de Alcalá, que per cert diumenge vam anar a Alcalá de Henares amb els tiets de l’Arnau
(fotos aviat, quan me les passin).
A la foto d’esquerra a dreta i de dalt a baix: l’Arnau, el Martin, el Christian, l’Alfonso, jo, la Mélanie i la Cris.

Ara sí que hi som tots. Punt de trobada al Retiro. Reprenem forces i seguim endavant.
Noves incorporacions: el Jesús, el Robin i la Laura.


I a falta de més forces, sempre ens quedarà el metro. Kilòmetres i kilòmetres de metro. Si el PP guanya les eleccions, demanaré a la Desesperanza Aguirre que em posi una estació de metro a casa de cadascun dels meus amics, per anar-los a veure sovint. Total, a ella ja no li ve d’un kilòmetre més.

o

Prochain arrêt: Madrid-Montparnasse

Publicado el by Roser Goula en si no estoy viajando...


Ça fait déjà un demi an qu’on a fait ce photo dans notre appart du 14ème. C’était une très belle soirée, vous vous souvenez? C’était un dimanche de juillet, on avait fait du roller, de Bastille au Parc de la Villette. Bah, oui! On amait bien faire du roller! ^.^ C’était sympa de voir Paris sur les petites roues. Puis, l’après-midi on avait improvisé une ‘tite soirée chez nous. Il faisait long temps qu’on n’avait pas vu Martin, mais lui aussi, il était là cet après-midi.

Samedi prochain on sera tous à Madrid. J’ai trop hate de vous revoir. Il y aura encore Laura, Christian et Javi qui ne sont pas sur la photo, mais auxquels on pense souvent aussi ! Il manquera notre petite Poulet et les coréens… Domage qu’ils soient si loin et qu’ils ne puissent pas venir :(

Ça sera un week-end “pim-pam” et samedi passera TROP vite, mais au moins on aura réussi à se rencontrer tous d’une seule fois, pour boire un verre, se souvener des vieux temps et raconter des ‘tites histoires rigolantes sans arrêter de rire ^.^

Il manque encore une semaine pour vous voir. Il faudra encore un peu de patience. Ouille ouille, j’aurai du mal à dormir cette semaine! ^.^

Il a passé juste un demi an du dernier rencontre au Pont des Ars, mais je suis sûre qu’il aura plein de nouveautés à raconter. Je me demande si…

- Cristina aura finalement trouvé un bon boulot avec lequel elle est contente et si c’est vrai qu’elle parle si bien le français comme elle nous montre sur ses emails :)
- Alfonso continuera à faire du roller par Seville ou s’il les aura oublié aux Champs Elysées.
- Mélanie aura trouvé un beau mec auquel raconter pour quoi elle est miss cochina ;)
- Robin partira finalement en Argentine ou restera avec la fille de son stage et l’épousera!
- Laura sera contente avec sa nouvelle vie en couple à Madrid ou s’il y aura encore des choses à faire…
- Martin aura finalement fini ses études à Hannover et aura trouvé un super boulot comme Manager Telecom ^.^
- Christine aura acheté un canapé comme celui qu’on avait chez nous :D
- Christian sera encore le seul allemand du monde qui n’aime pas la bière.
- Tere apparaîtra par surprise, après qu’elle se sera échappé du cours et aura décidé de venir nous voir à Madrid ^.^

Samedi prochain, j’aurai les réponses. Il manque seulement 6 jours.