Ruta por la isla sur de Nueva Zelanda - Recomendaciones iniciales

Si preguntas a un "kiwi" sobre qué deberías visitar en un viaje a Nueva Zelanda te responderá que vayas a la isla sur. Allí está la Nueva Zelanda más salvaje, más inhóspita y más pura. La isla sur es un país de paisajes. Montañas, Ver más

Presupuesto de un mes en Australia

Australia es uno de los países más felices del mundo y, sí, sin duda aquí se nos ha subido la felicidad a la cabeza. Como el mes en Nueva York nos costó tan poquito, llegamos a Australia con la tranquilidad de que podíamos gastar Ver más

Snorkel en la Gran Barrera de Coral de Australia con Poseidon Cruises

La Gran Barrera de Coral de Australia es algo a ver una vez en la vida. Una experiencia de esas que pone los pelos de punta. Solo hace falta poner la cabeza en el agua para poder ver peces de colores, corales de todo Ver más

El día que vimos canguros y koalas en Australia

Sabíamos que al llegar a Australia, una de las primeras cosas que queríamos hacer era ver canguros y koalas. Al preguntar a nuestros partners de intercambio cuál era el mejor lugar cerca de Melbourne para ir a verlos, no dudaron ni un segundo en Ver más

Nueva York es una ciudad para vivirla

Algunos me habéis pedido que escriba un artículo con nuestra opinión actual de Nueva York, que os explique por qué hace seis años cuando visitamos la ciudad por primera vez nos nos gustó nada y ahora nos está encantando. La respuesta es bien sencilla, Ver más

Rutas por Estambul, para ver la ciudad en 3 días

Qué ver en Estambul en un viaje de 3 ó 4 días? Por dónde salir de noche? Dónde comer? Istanbul es una metrópoli enorme y hay que planear bien el viaje antes de ir para no encontrarse perdido. Nosotros estuvimos en Octubre 2010 y Ver más

Welcome to Duuuuuublin

Publicado el by Roser Goula en Rutas por Irlanda

No en tenia cap dubte, però aquest cap de setmana ho he acabat de corroborar: Dublín és una petita gran ciutat i Irlanda, un país maco i verd on s’hi poden fer més coses a banda de beure cervesa ^.^

Els que preteneu passar una temporada en un país de parla anglesa, ja veieu que a Dublín de feina n’hi molta, i de ben fàcil ^.^ Només cal aguantar un pal d’anunci durant algunes hores al dia.

No en vaig conèixer cap, però els Dublinesos em van caure bé. Tots eren una colla de feliços passejant en màniga curta pel carrer (a 5 graus), cantant les cançons de sempre dins els pubs plens a vessar i fent bromes per entretenir el personal. De fet, ara que hi penso, sí que en vam conèixer un, de dublinès, el senyor conductor del bus que ens feia alhora de guia per les contrades irlandeses i, sincerament, feia temps que algú no em feia riure tant explicant històries :D És una llàstima que no li fes una foto al senyor Damian; quin home més autèntic ^.^ Un avi amb barba, panxolina i ulleres que es dedicava a cantar cançons, explicar-nos històries de por o donar tombs a les rotondes fent veure que no sabia la sortida. Els seus néts deuen estar entretinguts amb ell!

Bé, en qualsevol cas, la música en directe, el bon ambient de la ciutat, el sol que ens va fer els dos dies, les bromes del Damian i el fet que, per fi, “m’agradés” (entre cometes, sempre entre cometes) la Guinness, van aconseguir que marxés de Dublín amb un bon somriure :)

Pauete, sé que la teva foto estava estupendament enquadrada i no dubto del teu do per la fotografia, però m’ha vingut de gust reenquadrar-la. No em demanis per què (en qualsevol cas, guardo l’original amb tots i cadascun dels seus píxels).

Per alguna estranya raó vaig sentir que a Irlanda s’hi estava com a casa. Potser perquè estan orgullosos del seu poble, potser perquè volen conservar el gaèl·lic encara que sigui un idioma impronunciable (qui m’hagués dit mai que una paraula bonica com Dublin -o encara més, la seva romàntica traducció a l’italià Dublino- podria transformar-se en una cosa tan gaèl·licament estrafolària com “Baile Átha Cliath” -que pronunciat acaba sent algo així com “Bola Ha Clía”) o potser perquè es revel·len contra qui intenta pintar de negre el seu futur, Irlanda em va caure bé. Tant, que sovint vaig sentir el desig imperatiu de comprar souvenirs en forma d’ovelles, leprecauns, discos de música celta, tasses negres amb el logo de la Guinness o suaderes de rugby.

Les portes de les cases irlandeses són de colors. Segons explica la història, quan els anglesos van voler pintar totes les portes de color negre, els irlandesos van reaccionar pintant cada porta d’un color ben viu per protestar així de l’imposició anglesa. Mmmmh curiós, això em recorda a certa decisió de pintar totes les portes de l’escala de casa meva de color marró fosc… Vés que un dia no es despertin els veïns amb la meva porta de color groc :PPD. tot i aixi, els irlandesos saben que en realitat el fet que les portes siguin de diferents colors és simplement perquè cadascú trobi casa seva quan arriben borratxos a casa! ^.^

La raó del viatge era bàsicament celebrar els 18 anys del Pauete i els 29 de casats dels sogres. Era un viatge ambiciós i, afortunadament, tret d’alguna relliscada, tot va sortir absolutament rodó ^.^ Per quan el proper viatge?

A la foto, l’Arnau i la sogra ^.^