La tecnologia digital és fantàstica, no direm que no; però no hi ha res com tenir el record físic per sempre més.
He imprès el meu fotolog a París. 281 pàgines amb tots els seus comentaris i fotos, per poder recordar de tant en tant aquella bonica història i guardar-la com un tresor juntament amb els diaris que escrivia quan era petita. Estic segura que, d’aquí un temps, me’l trobaré i se m’escaparà un somriure de felicitat ^.^
Ara, ja puc esborrar el compte de fotolog 😛