De mica en mica ens anem fent grans, oi, Núria? 😉 Ja són 23 anys a la butxaca i les prioritats vitals comencen a canviar (incís: el Carlos ha fet una gran reflexió sobre el canvi dels 22 als 23 en qüestions de sopars entre amics i sortides nocturnes). La Núria s’ha caracteritzat sempre per anar més ràpid que la resta de la seva generació jeje ;D Ara per ara, ella ja és una dona semi-casada i amb un pis de 80m2 «semi-a nom seu».
Aviat ens tocarà als altres… I, per si de cas, jo avui ja he anat a ajudar-la a pintar les parets del passadís per començar a acostumar-me a això de sucar el rodet en un bon toll de pintura i empastifar-ho tot ^.^
Un altre incís: Hauríeu de veure com queda el passadís! El color vermell li va estupendament fabulós! I ella que el volia deixar tot blanc… Aiiiiixxxx si és que tu Núria sempre has anat més ràpid, però al cap i a la fi, jo sempre t’he portat pel bon camí, oi? ^.^ jaja