Sempre Viaggiando

No parem, no parem!

El 2008 ha començat amb força. Ja no recordava la quantitat de coses que es poden arribar a fer amb 24 hores! 😀 Visca! Un gener super motivat i un febrer que ja fa bona olor! La meva agenda torna a ser la meva millor companya i això només pot ser símbol que el meu cap està saturat de coses a fer, concerts, eventos a penjar, dinars, sopars, viatges, quedades, no quedades, journal télé… Però gusta! Oi tant que gusta! Ja ho diuen: «agenda apretada, Rousi entusiasmada» ^.^

Prossima fermata: Dublino, Next stop: Dublin!
Divendres marxem a Dublín en plan Tribu Brady, però «a lo Vazquez». Serà divertit, no ho dubto! Sobretot pararem bé l’orella per sentir les millores lingüístiques de la sogra i obrirem bé la boca per tastar les pintes i els raspalls.

Font-Font, Font-Romeu; esquiada fina d’agulla
El primer cap de setmana de febrer també serà d’allò més mogut; això sí, si la neu ens deixa! i sinó, ja ens empescarem alguna altra. Marxem a esquiar a casa el Marc, a Font-Romeu ^.^ ara ja feia 7 anys que no anàvem tots junts a esquiar. 9 persones i un trivial. Pot ser d’allò més divertit!


We love culture
El cap de setmana següent ens quedarem a Barcelona però no per això descansarem. Les pel·lis i les obres de teatre a veure comencen a acumular-se i cal aprofitar els descomptes del tr3sc. Si aquella setmana em necessiteu per alguna cosa, busqueu-me entre la cartellera!

Entre Champs de Mars i Puertas de Alcalá
I el 15 de febrer, cap a Madrid! Primera trobada Erasmus i tot un èxit d’assitència ^.^ París, Toulouse, Sevilla, Cáceres, Barcelona, Hannover, Berlín i Stuttgart junts a Madrid. J’ai trop hâte! I fent una fantàstica carambola visitarem els tiets de l’Arnau a Fuenlabrada tot descobrint que a Madrid els trens de rodalies funcionen bé 😛

And even more…
I enmig de tot això, seguirà havent-hi projectes motivants de programa de tele en francès (per a l’institut francès), classes d’italià, col·laboradors de blogs, reunions i projectes nous, «hot events» per penjar i mil i una aventures.

Però…
A poc a poc i bona lletra no fos cas que al final acabés anant a esquiar a Dublín amb els col·laboradors del blog que van estar l’any passat d’Erasmus a Madrid i que parlen italià a l’intimitat.

PD. Ah! i per més endavant (abans que s’acabi la primavera) també tinc un viatge obligat i moooolt desitjat cap a les terres alemanyes ^.^ Nächste Haltestelle: ZOB Hauptbahnhof! Els records lübeckians em criden des de fa temps. Definitivament, necessito retrobar-me amb els krähenteich alemanys.

Salir de la versión móvil