Sempre Viaggiando

Goodbye 2009

I aquell any que començava molt dur, ple de feina i d’estrés, ja s’acaba. I veig la llum al final del túnel. Les coses han canviat molt durant tot aquest 2009 i ara que faig memòria dic que no ha estat un mal any. Ha estat l’any de l’estabilitat: pis, feina, parella. L’any en què hem après a portar bé el dia a dia i a combinar tranquil·litat, feina i vida social. Ha estat un any de retrobaments; d’intentar quedar més amb amics que abans veia cada dia i que, de sobte, per un motiu o altre, s’havien anat distanciant. El resultat de tot plegat és del tot positiu. L’estabilitat m’ha donat força i, alhora, ganes d’innovar. Ara que tota aquesta manera de viure ja la tinc per la mà, estic disposada a afrontar els nous reptes del 2010; pugem de nivell i de categoria, les coses es posen difícils. Però d’això ja en parlem en un altre post. Avui, només fem balanç del 2009: un any de pujada in crescendo que ha deixat aquests records:

Febrer 2009. El meu primer cim va ser amb raquetes de neu

El 2009 començava fort amb proves dures de resistència i perseverança, com la que va ser haver de pujar un cim de 2.400 amb raquetes de neu. Potser era un primer avís que les coses es posarien difícils però que amb esforç i mentalitat positiva, tot és possible.

.

.

Juny 2009. Meeting Erasmus a Munic. 1 setmana voltant pel sud d'Alemanya

El juny 2009 tocava meeting Erasmus a Munic.Aprofitant-ho, l’Arnau i jo vam agafar 1 setmana de vacances per fer una petita volta pel sud d’Alemanya. Natura, bicis, castells, aire fresc. Das ist Leben!

.

.

Maig 2009. El millor Barça feia història i encara quedaven títols per guanyar

El mes de maig, l’eufòria blaugrana es va apoderar dels carrers de Barcelona setmana rere setmana. Plovien títols per totes bandes i la gesta del millor Barça de la història encara s’havia de completar amb 3 títols més a la 2ª part del 2009. Aquest maig 2009 va ser màgic! Tothom era blaugrana. Tothom flipava en color blaugrana! 2 a 6 al Bernabeu, la Copa, la Lliga i després la Champions van fer que Canaletes s’omplís 4 vegades en poc més de 30 dies. Un rècord que ni els barcelonistes més optimistes podien haver imaginat mai. Potser m’arrepentiré sempre de dormir mentre Koeman marcava el gol de la 1ª Copa d’Europa, però com a mínim, ara sí que podré dir que jo vaig viure el Barça de les 6 Copes.

Bravo Barça, bravo Pep!

.

.

Març 2009. Un Arnau sorprès en feia 25

Juliol 2009. 25 anys tal i com els volia celebrar

El 2009 ha estat l’any dels 25. Ens hem fet un fart de celebrar 25 anys i, sense anar gaire lluny, les nostres pròpies festes d’aniversari van portar molta feina! Amb sorpreses per totes bandes, van ser dues grandíssimes festes d’aniversari 🙂 Els 25 s’ho mereixien!

.

.

Juliol 2009. Festival Rock Werchter a Bèlgica

Agost 2009. Bretanya i Normandia, un gran viatge improvitzat

El 2009 no hem parat. Ha estat, com sempre, un any ple de viatges. Gràcies al viatge a Londres el mes de març, aquest blog es fa cada dia més gran i s’ha reorientat cap a ajudar a la gent a organitzar millor els seus viatgets. Amb la calor, van arribar els gran viatges: primer vam trobar el paradís a Mallorca, després vam al·lucinar a ritme de Rock al festival Rock Werchter de Bèlgica on vam calmar la nostra ànsia d’assitir a un festival amb la tenda de campanya i les poques hores de son. I, finalment, vam sortir de ruta improvitzada amb els meus pares cap a Normandia i Bretanya. Kilòmetres i kilòmetres descobrint raconets i menjant a les àrees de picnic, com als vells temps. Des de Bretanya, agafàvem un tren i tornàvem a la nostra París, on tot i res havia canviat.

.

.

2009. Hospitality Club i Couch Surfing

I què dir de les visites que hem rebut? Si la primera part d’any érem nosaltres qui sortíem a viatjar i veure món, a la segona, vam preferir quedar-nos a casa (excepte amb el viatge a Stockholm, per motius de feina) i ensenyar la nostra bonica ciutat a la gent que venia de visita. Així, ens hem fet molt experts en rebre guiris a casa. Hospitality Club i Couch Surfing ja són tota una religió al carrer Guitard.

.

.

Octubre 2009. Festa sorpresa del Carles

I mentre uns en fèiem 25, d’altres en feien 30. Però aquest record no és tant de festa com de retrobament. El mes de juliol la Mar entrava a treballar amb mi i, després d’estrènyer uns vincles que es trobaven perduts, ens vam proposar reunificar la colla que havia estat la més awesome de tot el britànic. Amb noves incorporacions incloses, aquell havia de ser (i serà) l’any de la remuntada.

Salir de la versión móvil