Sempre Viaggiando

Noves formes de viatjar, estalviant diners i coneixent gent

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish

Se t’ha passat alguna vegada pel cap la idea de compartir cotxe amb altra gent? Acceptaries anar un parell de setmanes a casa d’una família mentre ells són a casa teva? Acolliries a altres viatgers al teu sofà com a mostra d’hospitalitat? Avui comparteixo algunes idees per viatjar d’una forma més personalitzada, local, econòmica i col·laborativa.

Tot i que pugui semblar una moda passatgera fruit de la crisi, nosaltres fa ja un temps que viatgem de casa en casa, intentant barrejar-nos amb la gent del destí que visitem. Sempre ens ha atret la idea de sentir de primera mà la història i la cultura d’un país, i conèixer a altres viatgers d’arreu del món. Ens agraden els viatges col·laboratius, que uneixen a estrangers amb locals i que aposten per un turisme més sostenible i personalitzat. Per a mi, és una de les maneres més tolerants i obertes que hi ha de descobrir aquest món.

Si aquestes idees t’atrauen, segueix llegint; el que ve a continuació t’agradarà! Però atenció, que són pràctiques viatgeres que enganxen!

1. Intercanviar casa teva amb altres viatgers

L’intercanvi de cases es basa en una idea ben senzilla: jo sóc a casa mentre tu ets a la meva. L’agost de 2011 vam fer el nostre primer intercanvi de casa i des de llavors que no hem parat. Aquesta primera aventura ens va portar al Lago di Garda, al nord d’Itàlia. Els Bozzoni van viure al nostre pis durant 15 dies i van gaudir de l’estiu a Barcelona. Nosaltres vam estar més que encantats de poder sortir de la ciutat i allotjar-nos a la seva encantadora caseta amb jardí i piscina comunitària al costat del llac. Vam cuinar pasta, vam aprendre les bases del dolce far niente i vam sortim a descobrir el nord d’Itàlia amb el nostre propi cotxe. Vam anar-hi amb els meus pares i van quedar al·lucinats de com d’econòmic podia resultar viatjar d’aquesta manera, i de la cordialitat i respecte entre viatgers. Ells no havien fet mai res semblant fins aleshores, però ja m’estan preguntant quan anirem a la Toscana fent un nou intercanvi de casa.

Italians de veritat durant 15 dies

Ens vam apuntar a intercambioCasas.com per una qüestió econòmica (l’estalvi és un punt molt important) i ens hi vam quedar per la comoditat i personalització dels nostres viatges. Però sobretot, l’intercanvi de cases va encaixar amb nosaltres per permetre’ns viure una destinació al nostre ritme i barrejats amb la gent local.

Després de l’experiència a Itàlia, van seguir altres intercanvis: un fabulós dúplex a Avinyó per Cap d’Any, una casa a Maribor (Eslovènia) aquest estiu i un apartament amb molt d’encant a Haro (la Rioja) fa tot just unes setmanes. Ara ja somiem amb intercanvis més llargs. Sabent que podem teletreballar des de qualsevol lloc del món, és fàcil imaginar-nos una temporada a Austràlia, a la Polinèsia Francesa o a Sud-Amèrica.

Més info: intercambiocasas.com (versió espanyola de HomeExchange.com) – Descomptes per fans a Facebook i Twitter | Ideal per famílies amb nens, freelances que tele-treballen, jubilats o viatgers que vulguin viure la destinació d’una manera més local.

Aquest jardí va ser el nostre oasi, aquest estiu a Eslovènia

2. Compartir Cotxe amb viatgers de la teva mateixa ruta

Pels que no tenim cotxe propi de vegades resulta d’allò més complicat moure’ns a un determinat lloc. A la primavera de 2005, quan estava d’Erasmus a Lübeck (Alemanya), vaig anar un cap de setmana a casa d’una amiga que vivia a Greifswald. En transport públic, l’única opció era agafar 3 trens. Per això, vaig decidir llançar-me a fer el primer viatge en cotxe compartit amb una web alemanya molt coneguda: Mitfahrzentralle. El recordo com una aventura divertida, agradable i còmoda. Vaig compartir el viatge amb unes altres 4 persones i vaig arribar a Greifswald en només un parell d’hores.

Fa uns mesos, vaig tenir una gran sorpresa quan vaig sentir a parlar de BlaBlaCar, un web que ha aconseguit instaurar aquesta mateixa idea a Espanya. Il·lusionats per tornar a viure una experiència de viatge col·laboratiu i compartir cotxe a Espanya, vam decidir provar BlaBlaCar en el nostre viatge a la Rioja de fa unes setmanes. La idea és també senzilla: un conductor publica la seva ruta a la pàgina i els passatgers poden unir-se si veuen que passarà per les ciutats que els hi convenen. En el nostre cas, ens va portar l’Oskar, un pare de família de Bilbao, que treballa entre setmana a Figueres. Per això, cada divendres va de Figueres a Bilbao i, cada diumenge, de Bilbao a Figueres. Ens va recollir a Barcelona i ens va deixar a Labastida i Haro, millor que el tren! Vam comptar els quilòmetres de viatge, la gasolina i els peatges i els vam dividir entre els 5 passatgers que estàvem al cotxe. Va sortir a 17 € per persona i vam tenir un viatge ben agradable de 4h i mitja parlant del món, anècdotes i paisatges. Juntament amb nosaltres, hi anaven dos nois més: un va baixar a Saragossa i, l’altre, a Logronyo. En preguntar-li a l’Oskar si no li molestava haver d’anar parant a cada ciutat per recollir o deixar els passatgers, em va respondre que no li suposava cap esforç, al contrari, estava encantat de tenir companyia durant les seves 8 hores de viatge i de conèixer a gent tan diversa. A més, òbviament, en compartir despeses, el viatge surt molt rentable per a tots.

Em sorprèn que per registrar-se a BlaBlaCar no cal pagar cap quota. Els diners va directament al conductor i se li paga en acabar el trajecte. Em pregunto què guanya BlaBlaCar, però està clar que és un sistema que cada vegada té més adeptes. Fins i tot, per a les més preocupades, hi ha una opció de compartir cotxe “només per a noies”.

Més info: BlaBlaCar.es | Ideal per a estudiants que tornen a casa el cap de setmana, professors que fan classe en altres ciutats de la província o viatgers aventurers.

3. Allotjar a altres viatgers que visiten la teva ciutat

El 2007, després de mig any vivint a París, ens vam donar d’alta a una web social que oferia allotjament i hospitalitat a viatgers: Hospitality Club. Si no estic equivocada, aquesta va ser la precursora (sobretot a Europa) de la famosa CouchSurfing, a la qual ens vam donar d’alta uns anys més tard, el 2009, per poder tenir més opcions per al nostre roadtrip pels Estats Units. Hospitality Club se sustentava per voluntaris i, com sol ser habitual en aquestes coses, va anar apagant-se a poc a poc. Des de llavors, CouchSurfing s’ha fet mundialment coneguda per oferir un sofà on poder dormir a viatgers de tot el món.

Sopar típic català a casa la Jess i el Jarrod, a Denver

Durant cinc anys vam estar allotjant a gent molt diversa i, alhora, viatjant per tot el món de forma gratuïta amb aquest sistema (podeu veure aquest post que vaig escriure el 2010). Ens estalviàvem diners en allotjament però, sobretot, ens agradava conèixer gent de tot arreu. Triàvem molt bé qui venia a casa i hi va haver una temporada que no donàvem l’abast: teníem a algú a casa cada mes! Els hi ensenyàvem Barcelona amb els nostres propis ulls, els portàvem a menjar tapes, els hi ensenyàvem a cuinar truita de patates i pa amb tomàquet i teníem xerrades molt agradables sobre les diferents cultures d’aquest món. Per a nosaltres, era una forma de trencar amb la rutina i “viatjar” sense moure’ns de Barcelona. Quan érem nosaltres els que viatjàvem, tots ens rebien amb els braços oberts i, en qüestió d’hores, semblava que els coneguéssim de tota la vida. Vam arribar a fer molt bons amics amb alguns d’ells, amb alguns dels qual avui dia seguim en contacte. Al contrari del que pensa molta gent, couchsurfing no és recíproc, és a dir, no tens perquè anar a casa de la persona que allotges.

En els últims anys, la feina ens ha absorbit i gairebé no tenim temps per gaudir del nostre temps lliure. Per això, vam posar en “pausa” el nostre compte d’usuaris de couchsurfing (si ho fem, ho fem bé, no s’hi val a deixar un espai per dormir i prou). Potser també ens hem fet grans i ara fem viatges més llargs, de manera que l’intercanvi de cases s’adapta millor a les nostres necessitats actuals.

Més info: Couchsurfing.org | Ideal per conèixer gent de tot el món i viatjar d’una manera més local, coneixent més a fons la cultura i gent d’un lloc, no pel que expliquen les guies de viatge, sinó pel que t’explica la seva pròpia gent.

Sopar típic holandès a casa nostra, a Barcelona, amb l’Amber i el Bastos, d’Amsterdam.

Encara que són coses completament diferents, aquestes tres iniciatives tenen molt en comú: són activitats sense ànim de lucre per part dels viatgers, permeten estalviar molt quan viatges, posen en contacte gent que té una mateixa finalitat i promocionen un tipus de viatges col·laboratius i socials. Funcionen bé perquè els seus usuaris confiem en valors com el respecte, la tolerància i la col·laboració entre viatgers. De vegades, el planeta envia senyals que hi ha coses que van per bon camí.

Darrerament, he sentit a parlar de NewGusto, que et permet anar a menjar a casa de gent local quan estàs de viatge. Ara per ara, encara no ho he provat però la idea de menjar una pizza casolana a casa d’uns italians m’atrau força. Coneixeu altres iniciatives similars? N’heu provat alguna?

 

Exit mobile version