VERSIÓ EN CATALÀ
Ja està; ja estic preparada. D’aquí 3 hores tinc una entrevista de feina a Sant Cugat. No estic nerviosa (de fet, sí, una mica, però més aviat perquè el lloc està allunyat, en un polígon, i pateixo més per si ho sabré trobar; o millor dit, si el taxista ho sabrà trobar…).
Cada cop ho tinc més clar; si puc trobar alguna altra cosa abans d’acceptar la feina de París, els deixaré penjats (com m’han deixat a mi tot aquest temps) i em transformaré en una persona útil i treballadora que cobra a finals de cada mes 🙂 Cert, no és la meva manera de fer, d’anar deixant plantada a la gent, però sento que no he rebut el tracte acordat i no tinc ganes que s’aprofitin de mi. Passo de treballar amb una gent que està a 1000km de distància i que l’única manera que em responguin és anant jo darrera seu. No sóc el gosset de ningú. Així que, avui, a punt de fer un pas i anar a l’entrevista, em vesteixo amb la samarreta de futbol i aixeco el coll de la camisa al més pur estil Eric Cantona per dir: au revoir, Paris, au revoir.
Un xut fulminant que queda congel·lat enmig del no res, esperant poder marcar el millor gol de la història i firmar un contracte que m’alliberi de tot plegat. I si avui l’entrevista no va bé, demà ja en tinc una altra a les deu del matí. Un partit amistós o potser el millor partit de la meva vida. En qualsevol cas, jo encara tinc molt camp per córrer i encara he de marcar molts gols. Tant de bo aviat pugui fer el primer 🙂
VERSIÓN EN CASTELLANO
Ya está; ya estoy preparada. Dentro de 3 horas tengo una entrevista de trabajo en Sant Cugat (1/2 hora desde Barcelona). No estoy nerviosa (bueno, de hecho sí, pero más que nada porque el sitio éste está alejado del centro, en un polígono, y temo no encontrarlo; o, mejor dicho, temo que el taxista no lo encuentre…).
Cada vez lo tengo más claro; si puedo encontrar otra cosa antes de aceptar el trabajo de París, los dejaré colgados (como lo han hecho conmigo todo este tiempo) y me transformaré en una persona útil y trabajadora que cobra a finales de cada mes 🙂 Cierto, no es muy propio de mí, ir dejando colgada a la gente, pero siento que no he recibido el trato acordado y paso de que se aprovechen de mí. No tengo ganas de trabajar con una gente que está a 1000km de distancia y que la única manera de me hagan caso es irles detrás como un perrito bueno. Yo no soy el perro de nadie. Así que hoy, a punto para dar un paso más e ir a la entrevista, me visto con la camiseta de fútbol y levanto el cuello de la camisa al puro estilo Eric Cantona para decir: au revoir, Paris, au revoir.
Un chupinazo que queda congelado en medio de la nada, esperando poder marcar el mejor gol de la historia y firmar un contrato que me libere de todo esto. Y si hoy la entrevista no sale bien, mañana ya tengo otra a las 10h. Un partido amistoso o quizás el mejor partido de mi vida. En cualquier caso, a mí me queda todavía mucho campo por recorrer y unos cuantos goles que marcar. Ojalá pronto pueda celebrar el primero 🙂
¡Buena suerte, pequeña!
Un abrazo.
Que tal, com anat el patit?? has marcat algun gol?? aiiiiii ke ja veig ke heu empetat, heu quedat per a una segona entrevista?
Bé, ja ens ho explikes.
Sort demà.
un peto
Mucha suerte, guapa 🙂
Un beso
M’ha agradat mmmm la comparació…com ha anat l’entrevista?ho has trobat?…jo avui he acabat a urgències, m’han fet un punt al dit, quin?, el dl mig sí!jajajajaj
i doncs, ja tens feina?
muas
Eis!
Molta sort amb l’entrevista.
Tranquila, Sant Cugat és ben fàcil, t’ho diu un de Terrassa que hi ha anat unes quantes vegades.
Això de les feines en l’audiovisual em temo que serà sempre una mica inestable… Jo no em preocuparia per deixar tirat ningú, com tu mateixa dius, són ells els parisins els que no s’aclaren!
Molta sooooort!!!!!!!!!
I si no és avuí, serà demà… I si no demà passat…
Hem de ser amos de nosaltres mateixos!!!
Molt ben dit, rosie!!!!!!
Petons!
eo i què tal l’entrevista??? si que funciona no el tema infojobs…?? molto bene…que hi hagi sort a tonelades!!
baci dalla oggi caldina torino!