…i avui toca sopar d’empresa. i sembla que fos l’any passat que anava per primer cop a un sopar d’empresa, però des d’aleshores moltes coses han canviat i molta gent nova ha vingut i ja ha marxat. i buf, mare meva, quina feinada; em sembla que no me l’acabaré mai. en fi, mentre hi hagi feina…

deu ser nadal o potser és que el fred m’accelera però aquests dies no he parat. entre una cosa i l’altra ja no tinc temps per a res. sembla mentinda que fa una setmana estiguéssim a lisboa. ve una època de no parar. mencanta però em deixa baldada. i el temps em passa pel davant sense que pugui aturar-lo.

webs noves, mebos nous i a l’oficina que anem de bòlit corregin errors abans que no se’n vagi tot en orris.

i aquests dies hem tingut els noruecs a casa. bé, de noruecs només tenen el país perquè ella és espanyola i ell islandès; i el fill, una mica de cada. traslladats durant 3 dies a l’habitació de convidats perquè a la nostra hi cabrien millor, ha estat una setmana estranya. L’arnau «segrestat» a madrid i jo també fent hores extres a base de bé.

i demà un altre sopar d’empresa: el de l’arnau. jo també hi estic convidada. genaker mola ^^

i demà passat, botes, ulles i guants i cap a la cerdanya a esquiar.

buf, potser sí que em vindria de gust una mica de tranquil·litat però em temo que ara mateix està massa lluny. i ja quasi és nadal…