La vida damunt una Scoopy


VERSIÓ EN CATALÀ

Tatxan! La meva mare va en moto! 😀 Ella és la culpable que sempre vagi damunt la meva preciosa Scoopy verda : ) Des que tenia 14 ans, va insistir-me que aprengués a portar moto i a partir d’aleshores la Scoopy i jo hem estat millors amigues 🙂 Els meus amics no poden imaginar-me sense la moto… És la meva tercera cama!

El fet és que avui la meva mare ha portat la moto per primer cop en la seva vida! Des que era jove sempre s’ha arrepentit de no haver après mai a conduir moto. Li encanta anar de copilot amunt i avall per Barcelona, sentir la sensació del vent a la cara, però mai havia estat capaç (fins el dia d’avui) de pujar-hi ella sola.

Aquest matí, la Carme no tenia por. Sabia que podria dominar la moto. Després de dues voltes, ha somrigut : ) Començava a perdre la por a la velocitat i al moviment damunt les dues rodes. Ha continuat divertint-se, mentre el meu pare i jo la vigilàvem de prop.

Quinze minuts més tard ja volia sortir a donar una volta per la ciutat. Sí, home! És massa perillós! A poc a poc, mare, a poc a poc. (Aquest cop és la filla qui vigila la mare…).

Avui la Carme ha fet realitat un somni. Als seus 54 anys encara té ganes de redescobrir Barcelona damunt d’una moto, aquest cop sí, com a pilot. Esperem que ho pugui fer ben aviat 🙂

Bona sort, mami!


VERSION EN FRANÇAIS

Voilà! Ma maman va à scooter! 😀 Elle est la coupable que je sois la plupart de mon temps sur mon beau Scoopy vert 🙂 Depuis que j’avais 14 ans elle a insisté pour que j’apprisse à conduire le scooter et à partir de ce moment jusqu’à maintenant le Scoopy et moi avons été les meilleurs amis 🙂 Mes amis ne peuvent pas m’imaginer sans mon scooter… Il est ma troisième jambe!

Bon, aujourd’hui ma maman a conduit le scooter pour première fois dans sa vie. Depuis qu’elle était jeune, elle s’est reppentie de n’avoir jamais appris à conduire un scooter. Elle aime bien se déplacer à scooter par Barcelone (comme copilote de mon père ou mien), elle a toujours aimé la sensation d’avoir le vent sur le visage en roulant vite dans les rues de la ville, mais elle n’avait jamais (jusqu’à aujourd’hui) décidé finalement de le conduire.

Ce matin, elle n’avait pas peur. Elle était sûre de pouvoir maîtriser le beau Scoopy. Après 2 tours, elle a souri 🙂 Elle commençait à perdre la peur au mouvement et à la vitesse sur les deux roues. Elle a continué s’amuser, pendant que mon père et moi la surveillions.

Après 15 minutes, elle voulait déjà faire un tour pour la ville. Mais, non! C’est trop dangereux! Peu à peu, maman, peu à peu. (Maintenant, c’est la fille qui suveille la maman!)

Aujourd’hui elle a pu faire réalité un rêve. À ses 54 ans elle a encore envie de redécouvrir Barcelone à scooter, c’est fois comme pilote 🙂 On espère qu’elle pourra le faire bientôt.

Bonne chance, maman!

3 thoughts on “La vida damunt una Scoopy

  1. Uolas!!! Me mola eso de ver tus posts en distintos idiomas, que capacidad tienes para escribir!! Yo me ponog a pensar en traducirlo al inglés y ya me agoto.

    Solo quería comentarte que… es un poco raro pero en mi ordenador cada entrada tiene un tamaño de letra distinto. ¿Es mi ordenador?

  2. uooo!!! la teva Scoopy verda segueix ben viva!!! veig ke tot akest temps a Paris te l’han cuidat i be!!

    apa vigileu totes dues kuan aneu amb la moto!!

    …com enyoro la meva!!! : (

    musutxuak

Los comentarios de esta entrada estan cerrados.