Barcelona Meeting Point


Que bé tornar-los a veure

Que bé tornar a comunicar-nos amb aquella barreja extranya d’anglès acastellanitzat amb un toc d’alemany

Que bé tornar-los a abraçar; fort, ben fort

Que bé saber que continuen guapos i eixerits ^.^

Són el Thomas i el Magnus, els meus dos homes, la meva mà esquerra i la meva mà dreta, els meus guardaespatlles, els meus amants.

El Thomas el vaig conèixer a Lübeck, durant l’Erasmus. Després, ell va baixar a Barcelona, per fer el seu Erasmus. Vam conviure entre festes i ordinadors. Les coses, però, van acabar una mica baldades. Ell va marxar a Hamburg, jo vaig marxar a París. Avui, però, lluny dels projectes, de les caputxetes i de les tres dimensions, tornàvem a ser ell i jo, el Thomas i la Roser ^.^ M’ha agradat taaaaaaaant tornar-te a veure!

El Magnus és suec de naixement, londinenc d’adopció i català per collons. És l’ànima de la festa i potser precisament per això costa tant veure’l sovint 😛 Ara treballa al World Trade Center de Barcelona, en un despatx enorme, i segueix “freelancejant” per The Times, quan té temps. Cada nit que el veig, m’enamora amb el seu desparpajo; llàstima que jo no sigui precisament del seu tipus!

La foto és de fa un any i mig. (el Thomas és el primer dels tronquitos; el Magnus, el que està darrera meu). Aleshores tenien por de deixar-se anar i mullar-se. Avui, els he vist més grans i ben mullats ^.^ Ens tornarem a veure aviat, segur!