Grande, Antònia Font, Grande!

Quin gran concert!
Reconec que la meva impressió de Coser i Cantar ha canviat després del concert d’ahir.


Quantes grans cançons!
Aplaudiments, llagrimetes als ulls, somriures… mentre cantàvem en veu baixa totes les grans cançons dels Antònia Font.

Quina apoteosi final!
Un’altra! Un’altra! Un’altra! Si fos pel públic, ahir no haguéssim anat a dormir!

Quina colla de frikis!
…i com ens agrada que ho siguin! Començant pel director que va fer una brutal actuació i demostració de ritme amb tot el seu cos movent-se al ritme de la música.

Quin gran Teatre!
Per un cop que anem al Liceu, hi vam anar “ben anats”, a la llotja 12 de l’amfiteatre i es veia prou bé! Algunes imatges fetes des de la llotja…

Quin gran record que ens endurem d’aquesta nit!
Per si de cas, vam fer unes quantes fotos i uns quants videos per recordar-ho. No es veuen cada dia 2 mil persones dretes cantant i saltant al Liceu -tot i que s’ha de dir que durant la major part de les 2 hores de concert tothom es va comportar i vam quedar-nos ben quiets a les cadires per no destorbar massa…

Wa Yeah! (en curt)
(Atenció Pau i Mar, en aquest video feu un “cameo”!)
(No us perdeu el “bailoteo” del director i de la pròpia orquestra -movent els instruments i les batutes amunt i avall, en plena reivindicació del pop surrealista d’Antònia Font i en un moment pletòric de bisos)

Wa Yeah! (pla general del Liceu)

Alegria
<