Lisboa, posa’t guapa

Pluja fina i vent emprenyador, costes pronunciades amb carrers plens de forats, edificis preciosos amagats sota façanes deixades i plenes de brutícia, rajoles blaves amb pols al damunt, herbes verdes de gust estrany i marisc i peix per tot arreu; tot plegat, la meva visió de Lisboa en la primera visita.

Val que 3 dies no són suficients per conèixer una ciutat a fons, però el passat pont de la puríssima ens vam poder fer una bona idea de la capital portuguesa i els seus voltants.

Les impressions van anar millorant a mesura que passàvem més temps allà i que ens anàvem acostumant a veure una capital buida, poc esplendurosa i molt deixada.

Afortunadament, vam adaptar-nos a aquesta trista realitat i vam començar a apreciar altres aspectes més positius: els tramvies amunt i avall, els palaus dels voltants de Lisboa (Sintra), la costa de Cascais i Estoril, l’horitzó oceànic de Cabo da Roca, uns preus més assequibles que a Barcelona, places i carrers il·luminats amb encant, descovertes de barris més bohemis i interessants (Alto Chiado), una zona Expo 98 ben cuidada i lúdica.

Lisboa, però, queda molt enrere del glamour de tantes altres ciutats europees. Evidentment, no cal comparar-la amb Londres o París, però ja cal que s’afanyi el govern portuguès a cuidar la seva capital si no vol que d’aquí uns anys, Portugal continuï a la cua d’una bella Europa modernitzada i atraient.

Lisboa des del Castell de Sant Jordi
Sintra, de Palau en Palau amagant-nos de la pluja i la boira
Cascais, un bonic poble costaner on hi ha també un sicilià que fa pizzes molt bones

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *