Olot amb neu

Nadal i Reis són més bonics amb una bona nevada! Feia molt de temps que a Olot no hi quedaven dos pams de neu enganxats!!! Per Sant Esteve la neu acumulada era tanta que es van fer petites muntanyetes de neu a ple Firal, deixant un paisatge ben nadalenc pels carrers de la ciutat, tot esperant que passessin les màquines lleva-neus i s’emportessin tota aquella neu abans no tornés a nevar… Fins i tot el cirerer de la iaia (veure video) es va trencar a causa del pes de la neu!

Per Reis, els homes del temps no s’han equivocat i ja torna a nevar a tota pastilla per terres garrotxines. Des de Sant Joan les Fonts fins a Argelaguer i Besalú, tots els poblets garrotxins semblen avui fotos de postals de nadal. Fa bonic, la neu! Tot i que avui no les tenia totes sabent que havien de tornar a Barcelona sense cadenes…

El video està fet amb la versió de càmera lenta del meu mòbil LG Viewty XD

sempreviaggiando [punt] wordpress [punt] com

Primer propòsit de l’any complert! El meu bloc Sempre Viaggiando ha sofert una petita transformació -molt necessitada, by the way. El canvi cap a WordPress (léase una «vida millor») era obligat si volia fer alguna cosa més de profit. Tot i així, em sento decepcionada perquè la versió amateur de wordpress (és a dir, la no-paganini) no em permet tocar tantes coses com voldria, però en qualsevol cas, dins d’aquest nou bloc (i del seu gestor de continguts) m’hi sento molt més còmode ^^

Els posts que hi trobareu seran els mateixos que hi havia a blogger. La reestructuració, però, ara és més senzilla i coherent -gràcies a les etiquetes o tags.

Per aquest 2009, auguro al meu bloc molts posts -interessants, esperem- i molt comentaris! Llarga vida al Sempre Viaggiando! I que continuin els viatges perquè l’etiqueta Viaggiando sigui la més gran! ^^

PD. d’aquí a un parell de setmanes tancaré el bloc de blogger. a partir d’ara em podreu llegir sempre aquí!

English Version:
I just moved to WordPress. My blog need a change -and so needed i- and just decided to import all my past posts into this new one. Why WordPress? Easy: cause they alow me to modify and control more things than in blogger do. However, i’m a bit dissapointed with this amateur version of WordPress that i got: i can’t change as many things i would like to. Anyway, this is from now on where you’ll be able to read me -if you wish to do so. I will soon delete my blog in blogger so make sure you have noted the new URL down!

Versión en Español:
Nuevo año, nuevo blog! Y esta vez con WordPress! Ya estaba un poco harta de la versión de blogger y tanto mi blog como yo necesitábamos un cambio. En WordPress las opciones para blogeros son más amplias y, pese a que mi versión amateur de wordpress no me permite cambiar demasiado, estoy contenta con el funcionamiento del nuevo gestor de contenidos. En unos días cerraré mi antigo blog de blogger así que tomad buena nota de la nueva URL si queréis seguir estando enterados de lo que pasa a mi alrededor.

Els meus bons propòsits d’Any Nou

1) Fer esport: la moto i l’ordinador m’estan portant de pet a la vida sedentària i als quasi-25-anys no m’ho puc permetre. Un dia d’aquests passarem per l’Europolis -el gimnàs que tenim a prop de casa- a preguntar preus, ja que l’opció de fer jogging per l’avinguda Madrid queda descartada.

2) Redissenyar i reconduir aquest bloc, mantenir el barcelona ping pong actualitzat i començar-ne un de nou de temàtica barcelonística.

3) Tornar a integrar-nos en la xarxa d’Hospitality Club. Acollir algú simpàtic amb ganes de descobrir Barcelona i tornar a aprofitar les avantatges de viatjar pel món de la mà d’algú que coneix la terra (és a dir, seguir viatjant! Sinó, el nom d’aquest bloc deixa de tenir sentit…)

4) Algú em proposa que afegeixi a la llista de propòsits el de no indignar-me tant quan vaig en moto. Argh! Taxistes, gent que gira des del segon carril, avis creuant per on no toca…. tots em posen histèrica! No tinc cap mena de dubte que aquest serà el propòsit més difícil.

Goodbye 2008

Últimamente he estado haciendo balance del 2008. No ha sido un mal año pero sí duro: horas extras en el trabajo, poco tiempo libre, el piso, problemas familiares… y otros problemillas que nos han llevado de cabeza a menudo. Hemos hecho lo que hemos podido para mantener nuestro ritmo de vida social y cultual -y creo que lo hemos hecho bastante bien- pero el tema es que ahora mismo, a 7 horas del fin de este 2008, estamos absolutamente AGOTADOS. Quizás sea algo positivo y signifique que hemos vivido este año a tope… sí, bueno, quizás... pero sólo espero que en el nuevo año nos acostumbremos a este nuevo ritmo de vida de cara a afrontar los nuevos retos por llegar.

*English Version* Lately I’ve been thinking about 2008. It hasn’t been a bad year at all, but it was a tough one: working hard at work, no free time any more, the flat, family problems and some other stuff that made us go crazy sometimes. We did our best to keep the rythm of our social and cultural life -and think we managed quite well- but the consequence is that right now, just 7 hours before the ending of 2008, we are EXHAUSTED. This could mean that we lived 2008 pushing to the limits of our own abilities… yeah, maybe… but I just hope we get used to this new rythm soon to be able to face the new challenges to come.

GoodBye 2008
(algunos de mis mejores momentos del 2008 en fotos)

(some of my best moments of 2008 in pics)
Lübeck, Alemania – Marzo 2008

 Es war ‘ne geile zeit und es ist nicht vorbei. Vuelta a mi ciudad Erasmus, a mi mitad alemana. Grandes reencuentros en Lübeck y Hamburgo. Volver a pisar esas calles, a recordar el orden de las paradas de autobús, a utilizar el paraguas, volver a sonreir.
Concierto Antonia Font en el Liceu – Marzo 2008

Sin duda, el concierto de Antonia Font en el Liceu fue uno de los momentos más emocionantes de todo el año. Un gran espectáculo. Valió la pena la entrada de palco ^^
Viaje a Carcassone – Mayo 2008

Buscando un poco de relax. Nuestro primer viaje solos en coche. Y la primera vez que nos acogía alguien de Hospitality Club en su casa.

Claire et Greg à Barcelone – Agosto 2008

Disfrutando de un agosto super caluroso en Barcelona con una agradable compañía. La classe!

Nuestro piso – Octubre 2008

Por fin, tras unos meses laaaaargos larguísssssimos de decisiones y de indecisiones, alquilamos un fantástico piso en Sants-Les Corts. El 1 de enero de 2008 aseguraba que durante este año tendría mi piso. Y quizás él sea también el culpable de nuestra falta de tiempo. Pero lo deseábamos tanto que se lo perdonamos ^^
Cena Maragall – Octubre 2008

Gracias a Facebook, los reencuentros son posibles. Qué grande es poder ver a la gente del instituto seis años después.
Rencontre Erasmus Paris à Barcelone – Octubre 2008

Otro de los GRANDES del 2008 ^^ Pese a la intensa lluvia, nada faltó en el reencuentro con los amigos de París; tampoco las fotos naturales.

La Pobla – Diciembre 2008

La escapada de fin de semana nos fue genial para reponer fuerzas (agotadas ya para ese entonces) y soltar algunas risas entre amigos.

Schmap Paris

Mi foto del Quartier Latin ha sido seleccionada para la guía online SCHMAP PARIS! ^^ Yuhu! ¿Y qué me dan? Nada, las gracias y la posibilidad de aparecer en una guía de Internet. Ilusión, hace. Sobre todo cuando recibes un email solicitando poder colgar tu foto (con mi nombre en el pie) y piensas en la cantidad de gente que puede llegar a ver esa foto e ilusionar a la gente que está mirando cosas sobre París.

Está colgada en el siguiente Link. Aunque una vez allí, deberéis seleccionar Quartier Latin (opción 7/7) y luego pasar fotos hasta encontrar la que lleve mi nombre debajo ^^ (la número quince hacia la derecha).

¿Y cómo llegué hasta Schmap? La foto en cuestión estaba colgada en mi Flickr y de repente un día me enviaron la solicitud para participar en la selección de fotos de la guía. Ayer me confirmaron por email que mi foto era una de las elegidas ^^ Sencillo pero interestante, ¿no? o

they’ll be there for me like they’ve been there before

Yuhu! Un somni complert! Amb la compra la setmana passada de la 8ª temporada, he completat, per fi, tota la col·lecció de F.R.I.E.N.D.S!!! Oh Què Bé! ^^ Ara ja els tinc tots: una temporada de cada color. He trigat més de 10 anys a tenir-los tots, gairebé a 1 DVD per any. Però no em cansaré mai de mirar-los! Sens dubte, la millor sitcom que mai s’hagi fet a la televisió!

i ja quasi és nadal…

…i avui toca sopar d’empresa. i sembla que fos l’any passat que anava per primer cop a un sopar d’empresa, però des d’aleshores moltes coses han canviat i molta gent nova ha vingut i ja ha marxat. i buf, mare meva, quina feinada; em sembla que no me l’acabaré mai. en fi, mentre hi hagi feina…

deu ser nadal o potser és que el fred m’accelera però aquests dies no he parat. entre una cosa i l’altra ja no tinc temps per a res. sembla mentinda que fa una setmana estiguéssim a lisboa. ve una època de no parar. mencanta però em deixa baldada. i el temps em passa pel davant sense que pugui aturar-lo.

webs noves, mebos nous i a l’oficina que anem de bòlit corregin errors abans que no se’n vagi tot en orris.

i aquests dies hem tingut els noruecs a casa. bé, de noruecs només tenen el país perquè ella és espanyola i ell islandès; i el fill, una mica de cada. traslladats durant 3 dies a l’habitació de convidats perquè a la nostra hi cabrien millor, ha estat una setmana estranya. L’arnau «segrestat» a madrid i jo també fent hores extres a base de bé.

i demà un altre sopar d’empresa: el de l’arnau. jo també hi estic convidada. genaker mola ^^

i demà passat, botes, ulles i guants i cap a la cerdanya a esquiar.

buf, potser sí que em vindria de gust una mica de tranquil·litat però em temo que ara mateix està massa lluny. i ja quasi és nadal…

Lisboa, posa’t guapa

Pluja fina i vent emprenyador, costes pronunciades amb carrers plens de forats, edificis preciosos amagats sota façanes deixades i plenes de brutícia, rajoles blaves amb pols al damunt, herbes verdes de gust estrany i marisc i peix per tot arreu; tot plegat, la meva visió de Lisboa en la primera visita.

Val que 3 dies no són suficients per conèixer una ciutat a fons, però el passat pont de la puríssima ens vam poder fer una bona idea de la capital portuguesa i els seus voltants.

Les impressions van anar millorant a mesura que passàvem més temps allà i que ens anàvem acostumant a veure una capital buida, poc esplendurosa i molt deixada.

Afortunadament, vam adaptar-nos a aquesta trista realitat i vam començar a apreciar altres aspectes més positius: els tramvies amunt i avall, els palaus dels voltants de Lisboa (Sintra), la costa de Cascais i Estoril, l’horitzó oceànic de Cabo da Roca, uns preus més assequibles que a Barcelona, places i carrers il·luminats amb encant, descovertes de barris més bohemis i interessants (Alto Chiado), una zona Expo 98 ben cuidada i lúdica.

Lisboa, però, queda molt enrere del glamour de tantes altres ciutats europees. Evidentment, no cal comparar-la amb Londres o París, però ja cal que s’afanyi el govern portuguès a cuidar la seva capital si no vol que d’aquí uns anys, Portugal continuï a la cua d’una bella Europa modernitzada i atraient.

Lisboa des del Castell de Sant Jordi

Sintra, de Palau en Palau amagant-nos de la pluja i la boira

Cascais, un bonic poble costaner on hi ha també un sicilià que fa pizzes molt bones

Bangkok, el restaurant tailandès de les Corts

Divendres ens vam atrevir a descobrir el restaurant tailandès amb més bona fama del barri de les Corts (segons Time Out).

El BANGKOK es a primera vista un bareto de barri, amagat en el que és probablement un dels carrerons més bonics i bucòlics de Barcelona; però quan hi entres, t’adones que aquell lloc és especial. Només hi ha 6 o 7 taules i el lloc és francament petit, però el tracte és personal i agradable. Es nota que té fama entre els veïns del barri, que saben que si volen assegurar-se un lloc han de reservar abans o fer com nosaltres i arribar-hi d’hora. Als novatos la cambrera els explica que els plats de la carta marcats amb un asterisc són «una mica» picants. Tasteu-los: «si no pica no és tailandès»! Però aneu preparats i demaneu un parell de begudes per calmar el foc de la boca. Seguint la recomanació de Time Out vam demanar els noodles amb pollastre i cacauets; bo, bo! Si algun dia passeu per allà i/o us ve de gust tastar la cuina tailandesa, aviseu-nos i us hi acompanyarem encantats! ^^

El Bangkok es troba al carrer Evarist Arnús (un cognom fàcil de recordar per als amants d’una bona dutxa) entre Guitard i Comtes de Bell Lloc, just al costat del Passatge de Comtes de Bell Lloc, aquest carreró bonic del que us parlava. Tant pel passatge com pel Bangkok val la pena passar-s’hi algun dia!

Mostra un mapa més gran