Que bé tornar-los a veure
Que bé tornar a comunicar-nos amb aquella barreja extranya d’anglès acastellanitzat amb un toc d’alemany
Que bé tornar-los a abraçar; fort, ben fort
Que bé saber que continuen guapos i eixerits ^.^
Són el Thomas i el Magnus, els meus dos homes, la meva mà esquerra i la meva mà dreta, els meus guardaespatlles, els meus amants.
El Thomas el vaig conèixer a Lübeck, durant l’Erasmus. Després, ell va baixar a Barcelona, per fer el seu Erasmus. Vam conviure entre festes i ordinadors. Les coses, però, van acabar una mica baldades. Ell va marxar a Hamburg, jo vaig marxar a París. Avui, però, lluny dels projectes, de les caputxetes i de les tres dimensions, tornàvem a ser ell i jo, el Thomas i la Roser ^.^ M’ha agradat taaaaaaaant tornar-te a veure!
El Magnus és suec de naixement, londinenc d’adopció i català per collons. És l’ànima de la festa i potser precisament per això costa tant veure’l sovint 
Ara treballa al World Trade Center de Barcelona, en un despatx enorme, i segueix “freelancejant” per The Times, quan té temps. Cada nit que el veig, m’enamora amb el seu desparpajo; llàstima que jo no sigui precisament del seu tipus!
La foto és de fa un any i mig. (el Thomas és el primer dels tronquitos; el Magnus, el que està darrera meu). Aleshores tenien por de deixar-se anar i mullar-se. Avui, els he vist més grans i ben mullats ^.^ Ens tornarem a veure aviat, segur!
Ohhhh al final tindré gelos d’aquests dos!
No coincidim al blog per poc 
Nanit bunica
ostres quines ganes de tornar-me a llençar pels ‘tronquitos’!
quina gran idea això de l’erasmus, oi? és una passada que estiguem en contacte amb gent que vam coneixer pel món!! no sé a tu, però a mi em produeix una gran alegria.. això demostra que l’amistat no té distàncies, ni entén de nacionalitats ni de religions… avui m’he llevat molt EUROPEISTA … potser el fet d’estar abroad em fa sentir-me més Europeu … no sé, deixo de ratllar-te, parlem, cuida’t molt i no treballis gaire!!! enjoy
the ben
j’ai pas tout compris
:D .. mais un peu..
c bô l’amitié