Sempre Viaggiando

Els ossos de Yosemite Park

Estats Units ja és quasi aquí al costat. Entre neveres, sofàs, taules i colors de parets, seguim planejant el viatge coast-to-coast, fent ja les reserves dels punts clau del viatge i deixant marge per a la improvització.

De moment, tenim ja tots els vols agafats i tenim controlat on passarem les primeres nits a San Francisco. El Neerav i la Trushna, couchsurfers que vam tenir a casa el setembre, ens han convidat a casa seva! Malauradament, quan arribarem nosaltres seran de viatge a Atlanta, però tornaran abans que marxen de la badia de SF, així que encara tindrem temps per a que ens ensenyin el paisatge des del seu punt de vista. En qualsevol cas, ens estarem a casa seva els quatre dies

El Neerav i la Trushna, Couch Surfers de San Francisco. Després d'un sopar indi a casa. Setembre 2009, Festes de la Mercè

Seguint les seves recomanacions, reservarem les dues nits a Yosemite Park, ja que el Neerav ens diu que el parc està força ‘crowded’ a l’estiu. Fa deu minuts, quan encara no sabia de què escriuria el post, he entrat a la web de Yosemite Park per veure els diferents campings que hi ha i fer la reserva. M’he deixat portar per les preguntes freqüents, el mapa del parc… i, no sé ben bé com, he arribat a una pàgina que portava per títol ‘Bears and Food Storage‘ (Ossos i emmagatzematge del menjar). Recordo els consells de la Maca, una amiga de la uni, que va a ser a Yosemite l’any passat, i em deia que, efectivament, al parc hi ha ossos i el més aconsellable és deixar el menjar en unes caixes fortes que et donen. Sí, l’aventura mola i fa pujar l’adrenalina, però amb lo urbanita i poruga que sóc, no sé si seré capaç de dormir en tendes de campanya al costat dels ossos. Segueixo llegint i mirant les fotos de la pàgina i trobo el següent: ‘bears can easily break into tent-cabins and tents for food. Never keep food, drinks, toiletries, or trash in your tent or tent-cabin‘. Genial, ara encara estic més tranquil·la. No podien haver fet servir una altra paruala enlloc de ‘easily’? O és que els ensenyen a obrir tendes i espantar turistes? Deu formar part de l’atracció…. Aix, aquests americans, es pensen que tot és Hollywood!

Vols veure Yosemite Park al mapa? Situa’t, aquí!

Val la pena anar a La Sénia a comprar els mobles?

Personalment ( i no tinc res en contra dels comerciant de La Sénia), crec que si vius a Barcelona NO val la pena baixar a La Sénia a comprar els mobles. Per què? Bàsicament perquè després de comparar molt, crec que el que tenim a Barcelona ja està prou bé en relació qualitat-preu. No hi ha tanta varietat però el preu és més ajustat a causa de la competència.

Ikea s’emporta la palma per als complements i mobles auxiliars però quan es tracta de mobles que han de durar uns quants anys, val més mirar-s’ho bé. Ens havien parlat molt bé dels mobles de La Sénia (moderns, barats i una gran quantitat i qualitat). Ja és això, ja, tot i que el preu, per a nosaltres, era un pèl massa car. Ara bé, si ets ric, ves a La Sénia i seràs feliç!

La Sénia és una petita població a la frontera entre Catalunya i el País Valencià, que té com a eslògan: “La Sénia, el país del moble”. Per què? Perquè hi ha uns 30 grans centres de venda de mobles. Els mobles són de molt alta qualitat. Res d’Ikees ni de nyigui-nyoguis; són senyors mobles que valen uns quants calers. Per posar algun exemple pràctic, us diré, per exemple, que els armaris no baixen dels 1500 euros, o que els sofàs més barats tenen preus de 1200 en amunt; i, taules de menjador, per menys de 650 no en trobaràs.

Les botigues de La Sénia tenen sobretot molt producte per triar. Així com a Barcelona ens ensenyen un o dos models, a La Sénia pots triar entre un gran ventall i, evidentment, com que treballen amb fabricants, tot pot ser fet a mida.Està bé anar-hi per agafar idees de pisos sencers. Són especialistes en vendre’t un habitació sencera, amb el seu llit, armari, tauletes i capçals. O una cuina hiper moderna amb tot el que necessitis. Són grans aparadors.

Ara bé, quan dissabte vam decidir baixar a La Sénia a comprar mobles esperàvem que els preus serien un pèl més baixos. Créiem que estaríem tractant directament amb els fabricants i no pas els comercials, de manera que els preus estarien més rebaixats. No era cap ganga un sofà de 1200 euros que havíem vist igual a Barcelona. O, fins i tot, una butaca Barcelona Mies Van Der Rohe més cara que la que havíem vist al costat de casa (potser perquè la de La Sénia era la “original”?). No ho entenc. Per què és tan car? Algú ens va comentar que la qualitat era infinitament millor a les botigues de La Sénia i el preu, doncs, resultava molt ajustat i correcte. Però esclar, per a nosaltres, que tenim un objetciu ben senzill (= moblar el pis amb el mínim cost possible però que quedi maco i modern), que la taula sigui de melanina o de fusta massissa, la veritat és que ens és igual; agafarem la més barata i la més bonica Bueno, bonito, barato… i modern!

Total, que dissabte vam fer 400 km per a res. No vam comprar ni sofà, ni armari, ni taula, ni llit. En vam veure molts, moltíssims. És més, a totes les cases de La Sénia tenien més o menys el mateix. Deuen estar “compintxats” per posar el mateix producte i el mateix preu. Ah, una altra cosa, a les seves webs no hi trobareu mai cap preu. (“esclar, sinó ningú hi aniria” – com deia dissabte, l’Arnau).

Quan ja véiem que tornaríem amb les mans buides, vam anar a AGRAM, on feien liquidació i ens vam endur unes fantàstiques cadires italianes per a la cuina! ;D En quedàvem 3, un número ben estrany, i ens les vam endur totes tres cap al maleter. ‘No us les acabareu mai, estes cadires!’ – ens deia la venedora amb aquell accent del sud de Tarragona, tan característic, marcant les “e” – ‘us endueu unes cadires de disseny italià a preu de cadira de xino!’. Veient el preu final ningú diria que 179 euros en cadires de cuina sigui una ganga, però em feia molta gràcia tenir tres “sedie di cucina” al nou pis. No tenim sofà encara, però tenim 3 cadires: una blanca, una verda i una grisa fosca xD I són super còmodes, eh!

Ara que sóc a casa, he llegit una mica més sobre la famosa cadira que ens va costar 59 euros c.u. però que en valia el doble: resulta que es diu Mariolina que està feta pel senyor Enzo Mari que té aquesta pinta. Si algú en vol comprar més, crec que al web de la marca es poden encarregar: magisdesign.com

.

Si algú de vosaltres mai va a La Sénia, aquí teniu una petita guia perquè no us passeu el dia voltant i sapigueu on anar:

- AGRAM: quan hi vam anar feien liquidació per trasllat, així que no sé ben bé què tindran.

- ATREZZO: caríssims! dels més cars! aquests són els que tenien la cadira Mies Van Der Rohe original en super pell. 1800 euros. Tot de super disseny i super marca.

- STAR CENTRE: diuen que ho tenen tot en sofà, però no és pas que en tinguessin masses. Tenen una mica de tot a preus “normals”. Són força moderns i joves.

- MUEBLES REY: suposadament els més barats, però el producte no era tan bo. I tant per tant, ja preferíem agafa-ho tot a Barcelona, que havíem vist coses que ens agradaven més.

- BENET: ens van tractar molt bé i són dels que tenen més producte. La nau on són és enorme i hi ha 50 mil armaris, sofàs i taules per veure. Tenen algunes ofertes que estan molt bé.

- MOBLES ESTELLÉ: tenen una bona oferta en què et moblen el pis per 3500 euros. El tema és que et donen a 8 possibles dormitoris, menjadors, taules + cadires i llits + somiers, i tu n’has d’escollir un de cada. A nosaltres no ens convenia perquè el que ens donaven a triar no ens agradava tant com el que teníem en ment (acostuma a passar, oi?).

I si torneu com nosaltres amb el maleter ben buit (a banda de les cadires), feu una parada per dinar a Les Cases d’Alcanar (a 20-30 min de La Sénia) a menjar una bona paella o una bona fideuà; com a mínim així, l’excursió haurà valgut la pena!!! ;D Molt recomanable el nou restaurant “Mar a Mar” (o algo així?), al Passeig Marítim, just davant del restaurant “El Pescador casa Angelina”. Un servei excel·lent, molta tranquil·litat i un menjar boníssssssim!

What happens when it snows in Barcelona city centre?

We are not used to seeing snow in Barcelona city centre. Although we have the Pyrenees really near and skiing is a very famous sport in Catalonia, it always surprises us when the snow comes down to Barcelona. The city is at sea level and it is very rare to get snow in the city centre. What I remember so far is that when I was a child it used to snow at least once per year but it really didn’t settle down, so it was just a nice picture through the window.

Today, the 8th of March 2010, Barcelona has been covered by 5 to 10 cm (2 – 4 inches) of snow depending on the area/neighbourghhood. Down to the city center, next to La Pedrera building (Valencia / Passeig de Gràcia), the streets were all white. Up in Sarrià or Pedralbes, they already had a few inches!

A Swiss girl that works with me was amazed today to see so much snow in Barcelona. She told me: ‘at school, the teachers have always taught us that it is impossible to get snow in sea level’. Well, it is not! ‘It is the beginning of the Apocalypse’ she said xD

.

Let’s see what happens when a city like Barcelona is all under the snow:

The streets are all beautiful and everybody starts taking pictures (like me!). You don’t know when you’re going to see this again!

Rambla Catalunya

Rambla Catalunya

Passatge Domingo (between Passeig de Gracia and Rambla Catalunya)

.

It becomes an adventure to go back home: buses don’t run, metros are blocked or crowded, bikes are available but of course it wouldn’t be a good idea, and motorbikes are all covered by snow… The streets are a mess and the traffic jams, a nightmare. And of course nobody is prepared for the snow: shitty mediterranean shoes and very thin jackets. Nobody wears globes and some of them didn’t even take the umbrella! (they thought once again that the weather forecast was wrong…. but yeah, we must admit it, sometimes they are right!)

Motos under the snowed Barcelona

And more abandoned motos under the snow...

Bicing system all full of bikes... Yeah right, who wants to ride back home under the snow? hehe

An finally, 2 nice videos. The first one, just about the “real show” of the snow in Barcelona. And the second one, snow in slow-motion ;D

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=-vs0XybPL2Q&hl=en_US&fs=1&]

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=ygpK9HAP08Y&hl=en_US&fs=1&]

Les primeres imatges del nou pis (en obres)

Les obres avancen i el pis va prenent forma.
Ara mateix, però, tot és un cúmul de pols, brutícia i restes de paleta.

Màquines, eines, escales i capses ocupen el nostre futur menjador-sala d’estar.
El terra ja és nou però amb tanta pols, trepitjades i capses al damunt, no sé si aconseguirem que mai ho sembli…

El menjador vist des de l’altre costat, amb l’Arnau medint tots els racons.
Les parets del menjador passaran de ser groguenques a blanquinoses-grisoses;
i la del fons, d’un gris més fosc. Encara falta taaaaant per fer!

El nostre futur estudi. La paret verda passarà a ser groga-taronjosa, que diuen que és el color que afavoreix l’aprenentatge. I hi haurà una taula ben grossa al mig, on hi “seuran” els nostres estimats macs.

90 metres quadrats buits

Us presento el nostre futur pis. Aquest plànol tan estupendo és gentilesa de l’Arnau que, després de mesurar el pis sencer, racó per racó, es va decidir a dibuixar el pis amb un programa d’ordinador. El proper dissabte imprimirem aquest plànol a gran escala i baixarem a La Sénia a veure si hi trobem uns bons mobles (bueno bonito barato) per emplenar els noranta metres quadrats.

S’entra per on indica la fletxa i s’accedeix al rebedor. A mà esquerra, queda una cuina office (1), que no hem tocat perquè, tot i tenir 20 anys, està prou bé. Quatre retocs de fuster, campana i sostre nou, i llestos. Sortint de la cuina, a l’esquerra, hi tindrem la sala de màquines+trastos+rebost (2). Hi haurà lloc per un armari, un sabater, la bici plegable de l’Arnau (la no-plegable al parking?), les màquines, planxa i estris de neteja varis.

Seguint el passadís, a la dreta s’arriba a la meva antiga habitació (fins als 14 anys), que ara serà una petitíssima habitació de convidats (3). En acabar el passadís, s’entra a un enorme menjador-sala d’estar amb molta llum i espai (4). Taula gran extensible per a fer grans sopars, cadires còmodes per aguantar llargues xerrades, un sofà ben gran per a les migdiades i, potser, algun capritxet més d’aquest tipus. Davant del sofà, hi ha una estanteria d’obra vista, on tindrà protagonisme la tele, la play i les col·leccions de sèries, llibres i timeouts.

Davant del menjador, de dreta a esquerra: l’estudi, el quarto de bany i el dormitori. L’estudi (5) encara no ens el podem imaginar bé: una taula al mig en plan moderno o alguna taula recolzada a la paret en plan més pràctic? O probablement una barreja d’ambdues. El quarto de bany (6) ja està triat i només cal esperar uns dies més a veure’l complet. Plat de dutxa gran, d’aquells arran de terra, terra grisós, moble color vengué , lavabo i bidet (aquest últim, a petició del coordinador de les obres…. Diu que encara que no es faci servir és molt pràctic per a deixar-hi el cava amb glaçons i que es vagi refredant…). I a l’esquerra del lavabo, el nostre dormitori (7) amb un llit d’aquells ben còmodes i un gran armari.

Albums i llibres d'iphoto

Amb una presentació minimalista però immillorable, Apple et permet crear àlbums digitals molt fàcilment des de l’iphoto.

Feia temps que em rondava l’idea pel cap d’asseure-me’n un dia davant l’ordinador i triar unes quantes fotos representatives de tot el 2009 per fer-ne un àlbum digital i tenir les fotos impresses en paper. A casa, sempre hem revela·lat les fotos per enganxar-les en àlbums. Un parell de cops l’any -a la tardor i a la primavera- el pare s’asseu a fer les seves petites creacions i, any rere any, l’estanteria és més plena de records en format paper.

Amb el 2009 com a prova pilot, l’arnau i jo hem creat un àlbum ben xulo amb l’iphoto. L’aplicació per crear-los és realment molt senzilla i intuïtiva. I, òbviament, com tot el software apple, és eficient i ràpid. No té tantes possibilitats ni virgueries com els àlbums digitals de Hoffman, però és força complet. A veure si Hoffman es decideix per fi a crear un software d’àlbums digitals per a mac…

Hi ha altres webs que ofereixen el servei d’àlbums digitals: una d’elles és fotoallbum, que sí que té una aplicació per a mac; abans d’utilitzar iphoto, vam estar jugant amb fotoalbum, però a causa d’algun bug estrany a l’hora d’enviar l’àlbum a producció no vam aconseguir realitzar la comanda correctament.

També m’han parlat dels àlbums de picassa, però no en conec el resultat ni l’aplicació. Algú l’ha utilitzat mai?

Hem quedat contents amb l’àlbum d’iphoto (bon disseny, fantàstica presentació, el resultat és molt pro, l’enviament super ràpid) però la clavada amb el preu és important: ens ha sortit a un euro per pàgina + enviament + iva. En total, 87 eurassos. Quan el llibre t’arriba a les mans no pots evitar deixar una llagrimeta però no sé si és d’emoció o de mal a la butxaca. (Actualització dia següent: acabo de veure que va costar tant pq vaig deixar seleccionada l’opció més cara -tapa dura de llibre; hi ha una opció molt barata tipus enquadernació espiral i una altra més intermitja tipus llibre però tapa toba. Crec que amb aquestes últimes dues opcions el mal de butxaca es deu reduir bastant).

En fi, la idea és seguir imprimint els records en bonics llibres/àlbums digitals per tal d’evitar aquell moment que a tots se’ns ha passat pel cap, en que el disc dur s’espatlla i perds totes les fotos dels últims vuit anys. O seguim cobrant un bon sou per anar pagant 87 euros cada any en fotos, o ens passem a una aplicació més barata…

Road Trip per Estats Units: de costa a costa

Quasi un mes després de començar a fer plànings per l’estiu, la ruta d’Estats Units ja té una forma més coherent. Quan vam descobrir la possibilitat del Coast to Coast ja no ens ho vam poder treure del cap Sembla que l’opció 2 guanya terreny dia a dia, això sí, amb algunes variacions: fent una ruta hipòtetica en cotxe de costat a costat, planejant dies i kilómetres, ens vam adonar que conduir +5.000 kilòmetres en menys de 30 dies era un suïcidi. Per això, vam mirar l’alternativa d’agafar un avió a meitat de camí i saltar-nos la part monòtona i farragosa del mig d’Estats Units (l’enorme Texas, New Mexico, bàsicament). Veure boles de palla que atravessen la carretera deu ser divertit durant les primeres hores de viatge, però un pal absolut haver de fer-ho durant 4 o 5 dies, que és el que trigaríem (conduint vuit hores cada dia) en arribar a Louisiana.

Així doncs, sembla que optarem més per fer una primera part del viatge en cotxe i ajudar-nos de l’avió i els busos per fer la segona part. Una 1ª part de road trip pur i dur i de canvi de paisatges, descobrint llocs nous i paisatges fabulosos; i una 2ª part més tranquil·la, sense cotxe, gaudint del clima tropical de Florida (sota un paraigües?) i fent “vacances” realment.

La ruta seria la següent:

Barcelona – San Francisco – Yosemite Park – Sequoia Park – Las Vegas (no tenim opció si volem arribar descansats a Grand Canyon) – Grand Canyon National Park – Monument Valley (Arizona) – atravessar les Rocalloses cap a Colorado – Aspen (pistes d’esquí dels americans) – Denver (encara Colorado) – New Orleans – atravessar el Mississipi – descobrir Florida – Orlando i els seus parcs temàtics – Miami – Barcelona.

[googlemaps http://maps.google.com/maps?f=d&source=s_d&saddr=San+Francisco,+CA&daddr=9039+Village+Dr,+Yosemite+Natl+Pk,+CA+95389+(Yosemite+National+Park)+to:Sequoia+Park,+CA+to:las+vegas,+nv+to:Grand+Canyon+to:monument+valley+to:aspen,+co+to:denver,+co+to:new+orleans+to:orlando+to:miami&hl=ca&geocode=FVJmQAIdKAe0-CkhAGkAbZqFgDH_rXbwZxNQSg%3BFVP7PwIdAkzf-CETjoNkNA_rPw%3BFbbtKwIdOgnt-CGI-j1_WdON5A%3BFdYQJwIdMJoi-SnRffWkgre-gDGjebPV5tXMOg%3BFZbIKAIdUuZN-SFs8xU3mVYVKw%3BFYxxNAIdNZNu-SnXHmgvhC43hzGQ2DvTmqmqPg%3BFToCVgId_Rei-Sl9PEH3fDlAhzFy9ix43EIrwQ%3BFRJfXgIdgQ---SnPFx8jqoBrhzHWNoon-PSOEQ%3BFVgSyQEdQJCh-illghGyVKQghjG00yJe6FsG2w%3B%3B&mra=ls&sll=33.614619,-91.142578&sspn=23.433666,43.154297&ie=UTF8&ll=33.614619,-91.318359&spn=13.99221,42.29061&output=embed&w=600&h=350]

Idealment, tornaríem cap a principis de juliol, després d’haver passat l’Independence Day (4th July) a Miami al més pur estil americà entre fireworks i mojitos.

Encara falta perfilar.ho molt i acabar de decidir-nos a comprar els bitllets. Cal fer càlculs i tenir un bon finançament per anar pagant els mobles del nou pis a poc a poc. Però dia a dia, el nostre somni americà es va fent més i més gros.

Guardiola renova

Casualitats de la vida (o voluntat del destí), però ja fa una setmana que els dos vam prendre la mateixa decisió: quedar-nos. La millor solució per a tots? Potser sí. No sé què li deuria passar a ell pel cap -potser li venia de gust un canvi d’aires, un canvi de lliga, tenir nous reptes- però a tots els altres els ve molt de gust que s’hagi quedat, i això reconforta.

Jo dimarts tenia un peu i mig fora, però dimecres les coses van canviar. Una reunió d’urgència va aconseguir capgirar la situació i obrir nous reptes al projecte. Deixava els continguts i la coordinació dels equips tècnics per dedicar-me al marketing.

L’equip coixeja des de fa temps però sé que són molt bons. La davantera té ganes de fer gols però el migcamp està desbordat i la defensa fa aigües. Sort que Valdés les atura totes i no en deixa escapar ni una, ni tan sols quan hi ha penal i possible expulsió. Caldrà reorganitzar-ho tot per construir un equip fort i estable, que no perdi ni una pilota i que faci el zigui-zaga per despistar el rival i marcar-ne uns quants. Portarà feina i s’hauran de recuperar moltes pilotes perdudes, però l’equip està preparat. Em ve de gust animar-los i tocar una mica la pilota per portar-la cap a les bandes i desbordar el rival. Però el mister em recomana que no m’embali i que jugui, jugui i jugui.

De compromís verbal, el Pep renovarà. De compromís verbal, jo rebré la millor formació in-situ per dur les rendes del marketing de l’empresa durant les properes temporades, amb la intenció de seguir sent els primers en la millor Lliga del món.

Entradas del Concierto de Año Nuevo en Viena

Y el post número 200 es para informaros de que ya están abiertas las inscripciones al Sorteo de entradas para el Concierto de Año Nuevo en Viena 2011. Puede sonar un poco hortera, lo sé, pero reconozco públicamente que yo el día 1 de enero sobre las 12 del mediodía estoy frente al televisor viendo el concierto de la Filarmónica de Viena y aplaudiendo al son de la Marcha Radetzky, como si estuviera en medio del público asistente.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=wh1p5tEd2UE&hl=es_ES&fs=1&]

Cada año es tanta la gente que quiere asistir al famoso (y carísimo) Concierto de Año Nuevo que para poder  comprar entradas hay que participar en un sorteo y esperar a ser uno de los poquísimos afortunados. Las entradas van desde 30 euros (arriba de todo, sin asiento) hasta 940 euros (mejores entradas), y se sortean siempre durante el mes de enero del año que empieza. Hay que estar siempre muy atentos!

Para los interesados (e ilusos como yo?) en participar en el sorteo de entradas, aquí tenéis el enlace con toda la información y también el enlace de participación. Sólo deciros que suelen enviar emails agradeciendo que participes o explicándote que no has resultado ganador (a mediados de marzo), por lo que no hagáis como mi madre que, como no habla inglés, cada año recibe el mail de consolación y se cree que le han tocado las entradas. Menuda desilusión se lleva, la pobre!

Por cierto, vista la alta demanda que hay siempre, a parte del concierto del 1 de enero, también hay la posibilidad de asistir al del 30 y al del 31 de Diciembre. No se emiten por televisión pero seguro que son menos disputados y, por lo tanto, más asequibles a la hora de ser uno de los afortunados ganadores del sorteo.

Planeando un Road Trip por USA

Este es mi gran reto para el 2010. En algún momento de este año espero estar comprando postales (o actualizando el Facebook/Twitter?) desde alguna parte de Estados Unidos.

Kilómetros de carretera por delante, moteles cutres, bares con sofás rojos, grandes y suculentas hamburgesas, polis con gafas de sol y patines, el oso Yogui, excursiones por el Grand Canyon… No me caben en la mano las ideas que tengo para este viaje! Excitement por momentos. Tanto por planear y tantas cosas todavía en el aire… No sé si aguantaré la espera!

De momento sólo hemos leído un par de páginas de nuestra nueva Lonely Planet y oído un par de experiencias de gente que ya ha hecho este road trip, pero no nos podemos dormir si queremos tener las cosas preparadas (aunque está claro que los viajes improvisados siempre son los mejores). Probablemente, lo único que planifiquemos será el inicio y fin de ruta. Ahora mismo, sin presupuesto hecho, ni vuelos ojeados, ni kilómetros contados… Sólo sabiendo que tendremos 3-4 semanas y muchas ganas de descubrir América, existen dos GRANDES opciones:

1. La costa oeste de norte a sur: de Vancouver (Canadá) a Tijuana (Mexico). Pasaríamos por Seattle, la autopista 101 de los acantilados, Red Wood National Park, San Francisco, Yosemite National Park, (Las Vegas?), Grand Canyon, San Diego y Los Angeles (y Santa Monica, Santa Barbara y San Froilan de todos los Santos…). La opción de tomar un avión desde Los Angeles para ir al Grand Canyon y volver también es muy válida, si queremos ahorrarnos el cartón-piedra de Las Vegas y varias horas de carretera.

Kilómetros: 2.500 km.
Punto fuerte: pasar por 3 países distintos

[googlemaps http://maps.google.com/maps?f=d&source=s_d&saddr=Vancouver,+BC,+Canad%C3%A0&daddr=Seattle,+WA+to:aberdeen,+WA+to:N+Roosevelt+Dr+to:Portland,+OR+to:US-101+S+to:Oregon+Coast+Hwy%2FUS-101+S+to:Oregon+Coast+Hwy%2FUS-101+S+to:San+Francisco,+CA+to:38.61687,-120.27832+to:CA-168+E%2FS+Main+St%2FUS-395+S+to:US-95+S+to:Grand+Canyon,+Williams,+AZ+to:I-15+N+to:I-40+W+to:San+Diego,+CA+to:Los+Angeles,+CA&hl=ca&geocode=FeSz7wId-w2p-CmN3LASwnOGVDEACnsqFTUBBQ%3BFcJp1gIdWVy1-ClVM-iTLBCQVDGa1URpRmUlEA%3BFYvJzAId1rie-CnFqDQwfySSVDF1mXXw-e3Zqw%3BFcbdvQId7iad-A%3BFfyhtgIdERyw-CkndKl9CwuVVDGRhdH25rk2HA%3BFd4qrgIdzqyb-A%3BFVrxnQIddCua-A%3BFdKyjAIdhlaU-A%3BFVJmQAIdKAe0-CkhAGkAbZqFgDH_rXbwZxNQSg%3B%3BFVyQOQIdyHrx-A%3BFRhNKgIdlHog-Q%3BFZslJgIduONQ-SkZHIPiFrDMgDG-bfGqbNt0oQ%3BFR7mJgId8Hsi-Q%3BFYaQFAId6iEy-Q%3BFUEy8wEdeVIE-SlLHpKtD1PZgDF53xX9_SE6DQ%3BFYqYBwIdm77z-CkT2ifcXcfCgDH0CEYlb98v4g&mra=dpe&mrcr=4&mrsp=9&sz=5&via=3,5,6,7,9,10,11,13,14&sll=39.232253,-111.928711&sspn=19.506254,41.396484&ie=UTF8&ll=39.232253,-111.928711&spn=19.506254,41.396484&output=embed&w=520&h=350]

2. De costa a costa: del Pacífico al Atlántico. Empezando en San Francisco y acabando en Miami, pasando Yosemite Park, Las Vegas, Grand Canyon, Santa Fe, Albuquerque, cruzando Texas, pasando por Houston para solucionar problemas, Nueva Orleans, Alabama (sweet home) y Disney World. (y visitando a mi “cusinet” Albert si todavía está estudiando en Miami).

Kilómetros: (wait for it!): 5.500!! (lo sé, mucha, muuuucha gasolina)
Punto fuerte: pasar por los escenarios americanos más famosos.

[googlemaps http://maps.google.com/maps?f=d&source=s_d&saddr=San+Francisco,+CA&daddr=Carrer+desconegut+to:Los+Padillas+Rd+to:29.382175,-98.701172+to:Miami&hl=ca&geocode=FVJmQAIdKAe0-CkhAGkAbZqFgDH_rXbwZxNQSg%3BFaQlOQIdiKb2-A%3BFS9mFQIdLo-i-Q%3B%3BFbpIiQEdhVc4-ykRwcgOorDZiDFlT63dcfKW_w&mra=dpe&mrcr=0&mrsp=3&sz=4&via=1,2,3&sll=27.605671,-93.603516&sspn=43.884928,82.792969&ie=UTF8&ll=27.605671,-93.603516&spn=43.884928,82.792969&output=embed&w=520&h=350]

¿Cuál haríais vosotros?

¿Votos para la Ruta Costa Oeste?
¿Votos para la Ruta Atlántico – Pacífico?

This trip is gonna be legendary !

PD. he encontrado el siguiente anuncio: se buscan un par de acompañantes para compartir road trip por estados Unidos. Ruta a definir (de costa a coste o sólo costa oeste). Los roadtripers deberían ser personas aventureras, no importarles si dormimos en un motel o en casa de un couch surfing, amantes de las hamburguesas y las patatas fritas, no tener miedo a los rifles porque you never know en el sur de Estados Unidos y tener ganas de pasar un mes con una travelaholic y un geekaholic. Interesados, dejad comentario en este blog