Dels 23 als 24

Els 23 s’han acabat i també l’etapa de transició entre una cosa i una altra. Amb els 24 arriba la culminació de l’estabilitat; personal i laboral. Els 23 han estat l’últim any boig, com un afany ràpid de fer moltes coses, sabent que s’acabava el xollo. Però els 24 reclamen que la intensa vida cultural i social continuï, a un ritme diferent, però que no s’aturi mai. Els 23 m’han ensenyat moltes coses i no ho negarem, ens certs moments, han estat durs. Van significar l’adéu definitiu a la vida estudiantil i el començament de la laboral amb tots els problemes i mal de caps per buscar feina. Els vaig començar a París, em van dur a Bretanya, després a Nova York, a Roma, a Madrid, a Hamburg, a Carcassone i a Noruega. Els 24 començaran a Barcelona i continuaran per la Costa Brava; demanen calma i relax. Volen conèixer l’entorn proper i estabilitzar-se en un ambient familiar i casolà. Als 23 he descobert Barcelona i als 24 segurament m’hi enamoraré. Els 23 també m’han fet aprendre de pressa en temes laborals; tant, que quasi creia que ja en feia 25, com s’hi m’hagués saltat un any.

Realment hi ha una frontera. I en el meu cas, amb els 24 una nova etapa és a punt de començar.

I am ready

o