Alanis a Barcelona

Més gran…
Més grassa…
Més rockera…
Amb més de mitja hora de retard… (per deixar acabar la final de l’Eurocopa, que seguíem a través dels ais i uis dels fans que havien vingut al concert amb una orella posada a l’escenari i l’altra connectada a la ràdio)

…però igual de boja i hiper-motivada que als videoclips! ^.^ Com va poder fer tantes voltes sobre sí mateixa??!?!?! Aquesta dona està piradísssssima!

Entre caps i salts de fans bojos que no paraven quiets i alguna que altra colada d’algú que no va venir a reservar lloc, vam poder gaudir ahir del directe de l’Alanis.

Thank You Thank Youuuuu Alaniiiis!!!

Can’t wait to Sunday…

can’t wait to see her live in concert!
can’t believe she’ll be singing right there in front of us!

todavía recuerdo ese verano en canadá, cuando maría me descubrió alanis morissette y su brutal ironic. ella la cantó y luego la pusieron por los altavoces del parque de atracciones.

qué guay es alanis y qué buen rollo da 🙂 mamá, yo de mayor quiero ser alanis!

el concierto es el domingo a las diez. voy a perderme el partido del año. al día siguiente todos hablarán de los goles de la furia roja (porque i know it, van a ganar) y de si los príncipes tenían que saltar de emoción o quedarse reprimidos en el palco. pero yo habré visto a alanis en directo. seguramente no tendré voz, pero no será por haber cantado los goles sino por haber seguido una por una todas sus canciones.

Ja és estiu

Torna aquella època en què m’agafa fal·lera per fer esport; torna aquella època en què em poso histèrica si em veig la panxa blanca i els braços morenos; torna aquella època en què em passaria el dia fora gaudint del bon temps; torna aquella època en què m’apuntaria a tots els centres fitness i piscines de Catalunya; torna aquella època en què la meva agenda s’omple de propòsits; torna l’estiu. I m’encanta.

Piscina de Puigcerdà.
Els primers banys amb cloro de l’estiu.

Ahir ens vam tornar a cordar els patins i vam provar els carrils bici de la Barceloneta i la Vil·la Olímpica.


Sónar

Avui el Sónar ha tingut una convidada especial: jo! 😀 El que passa és que no se n’ha fet massa publicitat i he acabat passant desapercebuda entre la gent.

However, era allà; una estona al migdia i una altra al vespre, just després de treballar. M‘hagués agradat gaudir-ho més, com tots aquells grups de guiris que emplenaven avui el Macba i Cccb, però he de reconèixer que jo no estic feta per aquella música -l’avorreixo en 10 minuts.

He donat un voleio, he agafat pamfletos, he xafardejat per tot arreu, he intentat culturitzar-me de música electrònica, he fet veure que en sabia i he tornat a lo meu: treballar perquè les entrades del Sónar arribin al públic guiri i que tots ells gaudeixin del festival 🙂


Avui ha estat el meu primer cop al Sónar; i gratis! No crec que l’any que ve pagui els 40 euros d’entrada de dia per passejar-m’hi una estona; però de ben segur que si m’hi tornen a convidar, allà hi seré! per moure’m entre fashionetis freakys i electroboys.

No estic sola en aquest món

La setmana passada vaig descobrir que no estic sola en aquest món. Oh My God! Hi ha més «Roser Goula» voltant per Catalunya! Se m’ha acabat presumir d’un nom únic i peculiar.

Tot va començar perquè estava cercant els resultats que sortien a Google sota les paraules clau Roser Goula. Després de comprovar que la primera pàgina de resultats mostrava diferents projectes en els quals havia près part, em vaig sobresaltar en comprovar que un parell d’entrades no tenien res a veure amb mi; ve sí, en el nom. Encuriosida per saber qui eren aquelles altres Rosers Goules vaig registrar totes les pistes i vaig trobar un parell d’emails. Evidentment, no em vaig poder estar de contactar-les. Us imagineu lo brutal que ha de ser rebre un mail amb el teu nom de remitent? ^.^ Mola! En fi, vaig enviar de seguida els dos emails; un me’l van tornar per ser una adreça introbable i l’altre, suposadament, va arribar a la seva destinatària però encara no hi ha hagut resposta.

Des d’aquí, faig una crida a les Rosers Goules de Catalunya (tinc entès que volten per Taradell/Vic) perquè em contactin si algun dia, encuriosides com jo, es busquen a Google i troben aquesta entrada amb el seu nom com a protagonista.

I als altres us animo a comprovar a través de Google si existeixen persones que comparteixen el nom amb vosaltres!

JT Monde Fictif 002

I ja el tenim aquí! Més organitzat, més especialitzat, amb més continguts i amb més col·laboracions, ja hem acabat i publicat el segon Journal Télé de l’Institut Français. I ens n’hem sortit prou bé, trobo ^.^

Amb aquest segon número tanquem la temporada 2007-08, a l’espera de recomençar a l’octubre una nova tanda de Journals; potser hi hauran noves incorporacions, segurament hi haurà noves decisions, però seguirem allà volent donar forma a aquest projecte que ja té noves aspiracions a mig i llarg termini. Allez les fictifs!

Com que era massa llarg (quasi 20 minuts, en comparació amb els 10 min de la primera edició), l’hem hagut de tallar en dos parts per penjar-lo a You Tube. Això sí, la qualitat de l’imatge és bastant millor!


De Oslo a Bergen, paisajes de Noruega a bordo del Norway in a Nutshell

Noruega es un país precioso. En estos 3 días, vimos que la gente vive muy a gusto; se nos cayó la baba con tanto verde, tanta agua y tanto contraste natural. Si después del post de Arnau todavía queréis ver más, os propongo que miréis el video-montaje que hicimos (insertado a continuación). Si respiráis profundamente, seguro que podréis sentiros un poco más cerca de tanta naturaleza noruega!

Cosas curiosas del video:

  • Los guitarristas son Maria y Guisli, los Hospitalities que nos acogieron en su casa en Oslo.
  • Las imágenes del tren, corresponden al viaje en tren entre Oslo y Bergen (ticket llamado Norway in a Nutshell, porque en 6 horas de viaje puedes ver toda la naturaleza de Noruega: prados, bosques, casitas en el monte, ríos caudalos con rápidos, montañas heladas… )  Es una auténtica pasada!!! Si tenéis tiempo, vale la pena coger el ticket de Norway in a Nutshell.
  • Donde parece que Arnau y Ander estén colgados de la nada, es un banco en lo alto de uno de los montes que rodean Bergen. Desde allí, la vista sobre la ciudad es fabulosa!
  • Las imágenes a bordo del barco son de una mini excursión a los fiordos más cercanos a Bergen (3 horas). hay otras excursiones que te llevan más al norte de Noruega donde hay fiordos más impresionantes, pero son más largas y caras (duran todo un día entero).
  • Y la canción, obviamente, de la BSO de Juno

A la tornada de Noruega ens esperava una bona patacada.
Tirarem endavant. Sempre ho fem.
Només desitjo que poc a poc tot torni a la normalitat, després de molts dies de trasbals i neguit.
Som una gran família. M’agrada ser Colldecarrera.
Quedaran records i moltes galletades d’aigua. Però sobretot quedarà un somriure i ell dient-me «iaia petita».