Cosas sucias

Me encantan los alemanes porque sólo ellos saben ser auténticos y raros! Desde el sur de Europa los vemos cuadrados y serios, pero detrás de esos muros de piedra de 2 metros de altura con peluca rubia, se esconde gente con un gran sentido del humor (a veces incomprensible… hay que decirlo). Y si no os lo creéis, echad un vistazo a las imágenes que vienen a continuación ^.^

Lo que veréis son tres muestras de la nueva campaña de limpieza en Hamburgo. Allí, cada 10 metros hay una papelera y cada una de ellas lleva escrito un mensaje diferente para promover su uso (ya bastante extendido) entre los habitantes de Hamburgo (aka las hamburguesas). Sólo veréis tres porque tampoco era plan de volver de Hamburgo con 30 fotos de papeleras… Aunque si alguien quiere ir allí arriba para recorrer la ciudad en búsqueda de papeleras cómicas, yo me apunto! 😀

Las fotos que cuelgo no han sufrido ningún tipo de retoque photoshopero (más allá del típico brillo/contraste añadido…). Son tan auténticas como los creativos alemanes que decidieron hacer esta curiosa campaña ^.^

* Por cierto, se ve que la campaña funciona porque, si os fijáis, en ninguna de las fotos
se ven papeles en el suelo (quien dice papeles dice colillas, cacas de perro, hojas, emboltorios de bollycao, chicles, etc)! Será cuestión de enviarle las fotos al alcalde Hereu para que se inspire…

Teniendo en cuenta que «Herzlich willkommen» es el típico mensaje de bienvenida… Y que «Müll» significa papelera… El resultado vendría a ser algo parecido a «bienpapeleravenido»!


«Abierto 24 horas»

«Tengo fantasías sucias»

o

Retrobaments alemanys by Manuel de Cacque

Un viatge de retrobaments; d’aquells que no em cansaria mai de retrobar. Un viatge de posada al dia, mentre conduïm sota la pluja i amb la calefacció a tope. Brrrr! Kin Frien macht in Deutschland!


Alemanya segueix com sempre 😀 i com me n’alegro d’haver-la retrobat! A Hamburg segueix havent-hi una falera per comprar de dia i sortir per la Reeperbahn de nit. Lübeck segueix estant a la fi del món però continua maca i bucòlica, amb els seus «totxtos» vermells, les teulades verdes, un teló de fons de color blanc -que no gris- i un terra permanentment moll. Entrada per la Holstentor i llàgrimes que se’n van irremeiablement de l’emoció (es tut mir leid, jo m’emociono amb els bons records). Repassada ràpida als vells records i recital de memòria -amb entonació adient inclosa- de les parades d’autobús que van marcar el nostre viatge: Stadthalle, Fegefeuer, Kohlmarkt, Stressemannstrasse, Wasserkunst… Fachhochschule! i un campus aixecat sobre el no-res construït amb un cert estil escandinau.

Un estona de karaoke amb el Thomas i l’Antonio, un milkshake a la plaça del Rathaus amb el Pedro, un pastís i un te a casa la Feli i una passejada pel Dom amb Herr Martin. Hi va haver temps per a tot i per a tothom. Quatre dies ben aprofitats, ganz genau!

També hi va haver temps per sofàs, per passejar el gos, per donar menjar a les cobayes, per aprendre francès (il est quelle heure?), per organitzar debats socials dins el cotxe, per beure les noves Becks (Green Lemmon, una gran cervesa), per buscar aparcament, per menjar gelats gordos, per anar de compres, per dir marranades en serbi, per saltar-se el règim a lo grande, per comprar paraigües, per passar fred, per anar amb presses a l’aeroport i sobretot per unes estones de riure amb un grandíssim i inoblidable Manuel de Cacque 😀


Han passat 3 anys però tots seguim igual de macos i eixerits ^.^ Cadascú ha emprès el seu camí, més plujós o més assolellat, però aquests quatre dies han tornat a ser com aquelles tardes infinites en que res no ens preocupava i tot ens feia somriure. Sense saber-ho massa bé, ja han passat 3 anys i ens hem fet grans (feines, projectes de final de carrera i pisos ben decorats ens avalen) però al cap i a la fi, seguim igual de gamarussos que sempre. (…i no estan macos, el Mille i l’Andreas vestits igual? ^.^)


Vielen Dank noch mal für alles. Vier tolle Tage mit euch. Es war wirklich schön um euch wieder zu sehen ^.^ Drei Jahre später und das Video bringt uns noch zum weinen, huh! Es war ‘ne geile Zeit, aber mit unsere Freundschaft es wird nicht vorbei sein! Bis bald denn!

zurück nach Lübeck. drei jahre später

LÜBECK és una bonica ciutat d’uns 210mil habitants situada al nord d’Alemanya. Té un clima excel·lent: una quarta part del dia està emboirada, una altra quarta part és plena de núvols alts d’aquells que et fan oblidar que el cel és blau, després encara plou a bots i barrals i la resta de dia (sovint a les 7 del vespre quan ja no pots fer gaire res més) el cel està serè i a punt per ensenyar-te unes precioses postes de sol. Com totes les ciutats ben fetes, té un riu i un canal que passen pel mig de la ciutat; i al voltant, fantàstics carrils bici i parcs amb diferents tonalitats de verd per gaudir de les postes de sol de les que parlàvem abans, tot prenent una becks.


Ara fa just 3 anys començava el meu Erasmus a Lübeck. Molts alemanys no entenien com Lübeck podia ser el parador d’una noia de Barcelona. Què carai hi feia una mediterrània en una ciutat avorrida i quieta com Lübeck?! Doncs bé, allà hi vaig trobar la calma, la diversió en petit format, la convivència, la multicultura
litat, la curiosa i sempre fascinant cultura alemana, les tardes estiuenques que s’allargaven fins les 10 de la nit quan es ponia el sol, l’amistat sense fronteres, la independència, la responsabilitat i, sobretot, tota una colla de gent que, com jo, buscaven això mateix.


Demà dijous me’n torno després de 3 anys cap a terres lübeckianes. Casa meva. Em fa por veure-ho tot massa diferent o trobar-ho «buit». Passaré per l’Anschützstrasse i miraré l’habitació 108. Potser hi haurà algú dormint en aquells 20 metres quadrats que van ser durant molt de temps la millor casa on viure.


Retrobarem moltes coses: el Mille, la Yure, l’Humberto, l’Andreas, el Thomas, la Feli, el Hausmeister?, els topos!, la Fachochschule, la Holstentor, (de rebot) el Martin…. També en trobarem a faltar d’altres que no hauran pogut venir (la Carmina, el Valdis -que aviat serà pare! wow!), però que de ben segur aviat tornarem a veure; si més no, caldrà ensenyar-los les fotos i comentar la nova experiència viscuda a Lübeck 2008! ^.^

Mille & Yure, be ready! Here we come! 😀

PD. actualitzo el bloc a les 21:00h després de veure les temperatures «primaverenques» al nord d’alemanya. 1º de mínima (previsió neu) i 10 de màxima. Festival! …Començo a recordar el significat real d’ALEMANYA…

Grande, Antònia Font, Grande!

Quin gran concert!
Reconec que la meva impressió de Coser i Cantar ha canviat després del concert d’ahir.


Quantes grans cançons!
Aplaudiments, llagrimetes als ulls, somriures… mentre cantàvem en veu baixa totes les grans cançons dels Antònia Font.

Quina apoteosi final!
Un’altra! Un’altra! Un’altra! Si fos pel públic, ahir no haguéssim anat a dormir!

Quina colla de frikis!
…i com ens agrada que ho siguin! Començant pel director que va fer una brutal actuació i demostració de ritme amb tot el seu cos movent-se al ritme de la música.

Quin gran Teatre!
Per un cop que anem al Liceu, hi vam anar «ben anats», a la llotja 12 de l’amfiteatre i es veia prou bé! Algunes imatges fetes des de la llotja…

Quin gran record que ens endurem d’aquesta nit!
Per si de cas, vam fer unes quantes fotos i uns quants videos per recordar-ho. No es veuen cada dia 2 mil persones dretes cantant i saltant al Liceu -tot i que s’ha de dir que durant la major part de les 2 hores de concert tothom es va comportar i vam quedar-nos ben quiets a les cadires per no destorbar massa…

Wa Yeah! (en curt)
(Atenció Pau i Mar, en aquest video feu un «cameo»!)
(No us perdeu el «bailoteo» del director i de la pròpia orquestra -movent els instruments i les batutes amunt i avall, en plena reivindicació del pop surrealista d’Antònia Font i en un moment pletòric de bisos)

Wa Yeah! (pla general del Liceu)

Alegria
<

Com fer un ninot de neu

Per fer un ninot de neu el primer que cal, òbviament i en el benentès que volguem fer-lo seguint el mètode tradicional, és neu. Aquest any ha arribat tard, però una bona nevadeta (d’un o dos pams, o quatre per als més ambiciosos) sempre és benvinguda. Amb aquest bonic paisatge ens despertàvem avui dilluns a Riu de Cerdanya. I com si no haguéssim vist mai la neu, ens hem equipat amb els models d’esquí dels anys vuitanta i hem sortit a jugar ^.^


Un cop tenim l’ingredient principal, podem remoure’l una mica per aconseguir la textura perfecta. Si s’escau, es pot demanar l’ajuda d’algun animal. (A la foto, el Pauete, germà de l’Arnau, removent amb alegria i motivació la neu del seu voltant ^.^)


Després, només cal anar amontegant gruixos de neu amb més o menys gràcia per aconseguir la forma desitjada. Gorro, ulleres, boca, nas, bufanda i, of course, uns preciosos botons serviran per dissimular la poca traça que tenim a fer homes de neu. Algú s’ha atrevit a dir que més que un ninot de neu, això d’avui semblava una xemeneia Gaudiniana (…mmm… bé, de fet, si que en som una mica, d’artistes!).


Et voilà! El nostre homenet de neu, rebatejat com «Senyor Bohemi» ja està acabat! Foto de rigor perquè en quedi constància… Smile! ^.^


Llàstima que a hores d’ara el Sr Bohemi deu ser ja una muntanyeta de neu desfeta… La vida dels ninots de neu és ben dura…

Meravigliosa creatura de 24 anys

Cap de setmana de balanços. Passats, presents i futurs. Tot a lloc. Etapes superades i esperant nous reptes (amb impaciència). 24 anys i endavant!


Tarda de diumenge típicament il dolce far niente. 10 megapíxels i a descobrir un nou barri. L’escorxador i Joan Miró es converteixen en els nostres fons de pantalla perfectes.

o

Antònia Font i altres eventos importants ^.^

He de fer més cas al meu germà i a l’Arnau. En temes musicals, tot s’ha de dir, en saben més que jo i tenien tota la raó del món per insistir-me que escoltés Antònia Font. Friso per anar al concert del proper diumenge 30 ^.^ Tot i que el CD amb l’orquestra és pel meu gust massa lent (li treu dinamisme als grans hits? o és que ja estic massa acostumada als ritmes moguts?) no penso criticar abans d’hora i aniré al Liceu amb un somriure ben ampli i tota la motivació del món. Yuhuuu!

TREIEU LES AGENDES QUE HI FAREM UN REPÀS…
I ja que estem posats, aprofito per fer una mica de repàs a l’agenda musical ^.^ Això de passar-me el dia analitzant, escrivint, coordinant i organitzant eventos musicals (among others) m’acaba afectant en hores no-laborals… :X Bbrrr Però m’encantaaaaaaa! Mwahahaha! 😛

30 març. Antònia Font al Teatre del Liceu («entrades esgotades» a servicaixa; tot i que si en voleu us en puc aconseguir 😉
2 abril. Zucchero a l’Apolo
12 abril. Ian Brown a Razz
29 abril. James a Razz
2,3 maig. SOS 4.8 Festival a Murcia. The Chemical Brothers, Kaiser Chiefs, Rufus Wainwright, James, Digitalism, Jeff Mills, The Pinker Tones, The Cabriolets, Fangoria, Second, Angel Molina.
3 juny. Kylie Minogue a Madrid.
12 juny. Radiohead al Festival Daydream al Fòrum (si no s’afanyen aquests de Sinnamon a confirmar més artistes, començarem a pensar en anomenar-lo «festival Radiohead»…).
19,20,21 juny. Sónar.
6 juliol. REM al festival Doctor Loft a Empuriabrava
8 juliol. Lenny Kravitz al Pavelló Olímpic de Badalona.
18,19 juliol Summercase. Aquest any de moment venen:
The Breeders, CSS, Maxïmo Park, M.I.A., Mystery Jets, Pete & The Pirates and The Stranglers, The Verve, The Foals, Kings of Leon, Los Campesinos, Sex Pistols, Sons & Daughters.
9 d’agost. Creamfields Andalusia (El Ejido).
Chemical Brothers, Thievery Corporation, Uffie&Feadz, Carl Craig, Kevin Saunderson, Boys Noize, Isis, Wally Lopez, Sebastian.
15 d’agost. Ola Festival a El Ejido. Björk, Massive Attack, Goldfrapp, Digitalism live!, The Enemy, Junior Boys.

* Ja sé que falten molts altres eventos però aquests són els que toco jo i per tant els que tinc més a mà. Me’ls estimo, que carai! Són els meus petits productes que he anat cultivant poc a poc ^.^

Apa, ja no teniu excusa! ^.^ Segur que algun dels vostres grups preferits estan en aquesta llista. Aneu estalviant perquè això sí que ho tinc clar… cada any hi ha més festivals i cada any són més cars!

Boscos endins

Dijous passat vam anar boscos endins a la recerca d’una caputxeta vermella que poc s’assemblava a la que vam construir en 3D ja fa més d’un any…

Tot i ser negre nit, al bosc s’hi estava bé 😀 Ens vam deixar encantar per tot un seguit de personatges fantàstics i curiosos i vam seguir caminant encara més endins allà on aquell món de fantasia era del tot real; vam emprendre el viatge amb tots ells, cantant i somrient, il·lusionats durant prop de 3 hores de musical.


Boscos endins, ningú ens pot dir

si el que cerquem es troba allí

Boscos endins, p’ro tot i així
comença el nostre viatge
Boscos endins, està molt clar

i no ens caldrà seguir un dibuix

Boscos endins desfem l’embruix
[…]

Sembla que els musicals estan arribant fort a Catalunya i això de cantar damunt de l’escenari està més de moda que mai. However, no tots neixen estrelles; i jo ja puc dir que en conec una que comença a brillar amb llum pròpia ^.^ I pensar que va començar cantant un musical de l’Snoopy ^.^ Ho hauria d’haver gravat…


Boscos Endins és una altra obra mestra del musical, firmada per Sondheim i portada a l’escena per dagoll dagom. Absolutament recomanable. Perquè els contes no són només per als més petits.

o

Bloguzz, entre blogs y marcas

o
Atención Bloggers, esto puede interesaros :O

Las empresas han descubierto el nuevo boca-oreja del siglo XXI: los millones de posts y mensajes que se crean en las comunidades de bloggers y fórums virtuales resultan de lo más atractivo para dar a conocer un producto.

Bloguzz es una nueva iniciativa (todavía en versión beta pero que ya tiene cientos de bloggers apuntados) que acerca los blogs a las marcas.



El mecanismo en sencillo:

1. La empresa ofrece una promoción de un servicio o producto.
2. Los Bloggers interesados se inscriben en la oferta.
3. La empresa recibe un listado de Bloggers inscritos y elige los que más le convenzan.
4. La empresa regala el producto/servicio al Blogger.
5. El Blogger lo disfruta (o no).
6. El Blogger (que se ha comprometido previamente) escribe un post acerca de este producto.

Resumiendo, la empresa regala un producto (cosa que no le supone un gran coste) y el Blogger se compromete a hablar de ella.

Su post puede ser positivo o negativo -hay libertad de expresión total, nadie le obliga a escribir bien o mal de la empresa, pero el caso es que ese Blogger YA está hablando de ese producto/empresa y el impacto que puede generar en la red (algunos bloggers tienen más de mil visitas al día) es brutal. Según el tipo de producto puede ser, incluso, una mejor solución frente a la publicidad habitual por prensa o TV.

Yo ya estoy apuntada -por vía doble, empresa y blogger (mi empresa ha hecho un par de promos para esta semana). Quién sabe si algún día me elegirán para probar algún producto curioso ^.^

Si alguien se anima, todo lo que tenéis que hacer es registraros en Bloguzz. ¡Suerte!