La vida en Super 8

El meu avi es va comprar una càmera de cine i va filmar el dia a dia de la família Goula durant uns quants anys: comunions, viatges, estius, els primers passos dels fills… Bastants anys més tard, el meu pare va continuar la tradició de les pel·lícules filmant en Super 8 les peripècies del meu germà i jo. Tenim imatges del 1981 fins el 1989: primeres passes, batejos, cursets de natació, tardes al parc, festes d’aniversari, molts estius a Olot, carnavals, Marinelands, patges i reis mags, primeres bicicletes, patins Fisher Price i monopatins… a 18 frames per segon, sense so (només el del propi projector de fons). Però són taaan maques ^_^

Feia temps que dèiem de digitalitzar tot aquest valuós material, no fos cas que un dia s’espatlli el projector i “ens quedem sense infància”. Després d’informar-nos sobre els processos de digitalització professionals, el meu enginyer preferit va apostar per fer el procés d’una manera ben casolana però igual d’eficaç (i, òbviament, més econòmica): llums tancats, projector engegat i càmera de vídeo digital damunt d’un trípode gravant tota la pel·lícula. Pel que havíem llegit en algunes webs, els professionals, si fa no fa, també ho fan així. Ahir a la tarda, aprofitant el mal temps (de vegades, necessites una excusa de mal temps per posar-t’hi, oi?), vam començar a gravar les primeres pel·lícules. En vam digitalitzar 5. En queden més de 15 i, la majoria, daten de 1940-50. Ara que tinc temps, té pinta que els propers dies tindré sessió de cine a casa ^_^

El resultat encara no és del tot excel·lent perquè hem comprovat que queden millor gravades amb Manual Focus que amb Auto Focus; i que el projector l’hem de canviar de 24 a 18 frames per segon per no veure les imatges a càmera ràpida. Però de moment, amb el material digitalitzat d’ahir, us deixo un petit muntatge de la meva infància!

Llums, motor, càmera … i acció!